Començaré
amb un tebeo que a priori no em cridava molt. Era imprescindible per l'autor, però pensaba que seria un bon trunyo. Per sort m'equivocaba de ple, i m'he trobat amb unes histories que m'han atrapat de pe a pa. Parlo del Lost Girls de l'Alan Moore i la seva dona Melinda Gebbie.Com us deia, les suposades hisòries eròtiques de l'Alicia, la Dorothy i la Wendy, em semblaven mes una palla mental del senyor Moore que una temàtica d'on treure-li suc, però el geni britànic no ha perdut el ganxo, i construeix una història a base de relats curts de 8 pàgines on explora la sexualitat de les protagonistes i de pasada perverteix els mites i els clàssics amb una dolçor que no pot fer mes que emocionarte. Les tres nenes dels contes han crescut, alguna recorda amb força totes les vivències de la infancia i altres ho intente amagar en el subconscient, peò la seva trobada casual en un hotel de luxe les fa recordar el que van viure i el que van sentir. Moore explota les històries amb respecte i humor bassantles totes en el despertar de la sexualitat de les protagonistes. Pareu especial atenció al relat de cadascuna d'elles on es connecten amb els relats on van prendre vida les protagonistes. La Dorothy amb el doble huracà que la transporta a Oz, l'Alicia recordant el conill que arriba tard, i, per mi la millor i mes perversa, la trobada de Wendy amb el Peter Pan. Els dibuixos-Pintures de Gebbie, tot i no ser meravelloses, encaixen perfectament amb el to del còmic, donant-li un aire com d'una altre època. I com no, s'ha de parar una atenció a l'espectacular edició realitzada de la serie de 3 volums amb caixa i tot. Aquestes històries eròtiques us faran passar una bona estona amb un sonriure de bat a bat. Realment recomanable, jo li dono una valoració de 4 sobre 5.
Un altre bon àlbum
que ha sortit durant aquest saló es el de Manú Larcenet i la seva visió dels superherois. Larcenet es un dels grans de l'slice-of-life actual europeu, a mes de colaborar amb la Mazmorra, i treure la seva serie d'Aventuras Rocambolescas de Freud i altres personatges històrics. En aquest àlbum l'autor s'inventa els superherois poc valorat dins del mundillo. Desde Supercientifico-Man, Supertimido-Man, Superdivertido-Man, Agrikola o Supercolocado-Man. La truculenta imaginació del autor us farà passar una divertidissima estona on cada personatge es mes idiota o mes pringat que l'anterior. L'estil de Larcenet es manté com en altres àlbums, aquest cop però en blanc i negre. Els seus superherois son personatges de carn i os avocats a una doble vida per culpa molts cops de la necessitat, Agrikola es un nen enviat pels seus pares a passar les vacances a una inhospita granja amb uns familiars campestres, i alla obtindrà els poders de fer creixe vegetals, Superdivertido-Man es un mosso de mudances enclenque que no encaixa amb els companys de professió, uns armaris sempre amb ganes de cachondeo, per poder integrar-se llegeix un llibre d'acudits, i a partir d'aqui es converteix en el tio mes cachondo del mon. Hipercolocado-Man obté els poder cada cop que es xuta heroina i es capaç d'acabar amb Batman i Superman... Si coneixeu a l'autor, no us podeu deixar perdre l'àlbum, si no, trobareu un àlbum on us trencaran algunes, si no totes, de les regles establertes amb els superherois. Puntuació 3 sobre 5.Rio Abajo, de Pascal Ra
baté. En aquest pais només s'habia publicat la ultra-mega-excel.lent Ibicus, adaptacio de Tolstoi per l'autor, algun dia en parlaré d'aquesta gran obra, però en un altre moment. Centremnos en aquest Rio Abajo, on l'autor ens explica la història d'un avi viduu que passa les estones al bar i de pesca amb un amic jubilat. Per casualitat s'en entera que l'amic te cites amb dones a través dels anuncis del diari. L'amic un vitalista pintor-amateur de quadres eròtics li explica la seva filosofia de vida, El present no existeix, només el futur succeeix. Després d'aquesta revelació, l'amic mor mentre acaba una de les seves obres eròtiques amb models fotogràfics. A partir d'aquest punt, el protagonista es comença a plantejar la vida d'una manera diferent, la sexualitat torna a la seva vida, imagina a les dones despullades per tot arreu, festeja amb la cita del seu amic... Finalment, decideix emprendre un últim viatge recorrent paisatges de la seva infantesa, i en aquest petit viatge li succeiran una serie de coses que li faran veure la vida d'una manera molt diferent. La tendresa i l'humor es barreixen en aquesta història super-positivista en el final de la vida d'un home qualsevol. El dibuix de Rabaté, es en aquest cas mes feista que en Ibicus, però no et deixa res per transmetre, el podriem emparentar uan mica amb DeCrecy i altres autors. Si esteu baixos de moral la lectura d'aques album segur us farà cambiar de parer. Puntuació 4 sobre 5.RG de Pierre Drag
on i Frederik Peeters, al saló em vaig pillar el primer album d'aquesta excel.lent serie negra-verité. Dragon es en realitat un agent dels serveis secrets francesos, arrel de les famoses vinyetes de Mahoma, va entrar en contacte amb la editorial on es van publicar, allà va coneixer en Joann Sfar qui va veure-hi potencial per treuren un còmic, aquest li va passar el projecte a Peeters, i la resta la teniu concentrada en aquesta serie. RG narra el dia a dia d'un agent dels serveis secrets, en el primer àlbum una trama de terrorisme islàmic fa de fil conductor per poder passejar per la vida de l'agent, un tio amb maneres de poli ianqui de pel.licula que en realitat el que fa es passar-se hores i hores de vigilància amb un grup de col.legues per intentar resoldre un assumpte que està fora de les seves mans solucionar. La història policiaca es barreja amb la personal i es converteix en un relat amb una personalitat espatarrant. Els dibuixos de Peeters, sencills però plens de detalls, et transportan a una Paris real on els personatges son molt mes importants que l'acció. Els jocs que fa amb les llums i les ombres son alucinants. Tinc moltes ganes d'engaxar el segon àlbum que a mes va guanyar una de les últimes edicions d'Angoulem. Valoració 3,5 sobre 5.Aldebarán de Leo
. Es publica en un sol tomo el primer cicle d'aquesta serie de ciència ficció molt popular a Europa. Es recullen els primers 5 albums d'una serie de la qual jo no en sabia res, i la veritat, sense ser una obra mestra, ni de bon tros, si que hi trobem una bona història de colonitzadors de mons desconeguts amb un dibuix clàssic típic europeu. Leo es Brasiler, però beu del classicisme franco-belga i la linea clara. Aldebarán es un mon on la superficie es un 90% aigua, hi habiten terricoles que van perdre el contacte amb la Terra fa mes de 100 anys i han perdut la habilitat i els mitjans per dominar les màquines. En aquest mon d'aigua ple de criatures desconegudes, un poblet de pescadors es arrassat per una estranya bestia maritima, només sobreviuen 3 nois del poble que es veuran obligats a abandonar-lo, i de pas, a adonar-sen que viuen en un planeta dominat per una dictadura-religiosa amb interesos poc comunitaris. La historia te uns tocs ecologistes que ens avisen dels perills de jugar amb el medi ambient i amb el desconegut. Complots totalitaris, cientifics rebels que volen amagar els seus descobriments perque no caiguine en males mans, història d'amor, aventures. Una bona lectura, i en aquest cas, econòmica, per 20 euros teniu 5 àlbums europeus, en un format una mica reduit. Puntuació 3 sobre 5.El Muerter
o Zabaleta d'Agrimbau i Ginevra, Agrimbau es el guionista de la Burbuja de Bertold, excel.lent album que va publicar Norma fa uns mesos, una història de ciència ficció fosca on seguiem la vida d'un titella humà revolucionari. Aquest Muertero Zabaleta es una obra anterior de l'autor Argentí acompanyat d'un dibuixant aquí desconegut, Ginevra, que la veritat deixa bastant que desitjar. El Zabaleta del títol es un executor de sentències en un Buenos Aires futuristic decadent, la ciència ficció mes fosca es barreja amb el gènere negre conformant una serie d'històries curtes amb continuitat molt recomenables. Com comentava abans, llàstima del dibuix, que tot i no ser dolent, si que es una mica simple, amb un traç gruixut, que no desencaixa amb la història, però que no la fa passar de bon àlbum. Valoració 2,5 sobre 5 pel tema esmentat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario