DEMOLIDORA ADAPTACIO DE LA CARRETERA, O THE ROAD QUE DEU QUEDAR MES FI O INTERESSANT O VES A SABER

Ahir vaig anar a veure La Carretera, l'adpatació de la famosa novel.la de Cormac McCarthy, i deunidó la hòstia que et fot a la cara la pel.liculeta.

John Hillcoat un director per mi desconegut que veig que te una altra pel.li que pinta força interessant, trasllada a la pantalla la ja de per si dura novel.la de McCarthy i no ens dona ni una sola concesió. El director agafa la novel.la de McCarthy i ens la converteix en imatges lletra a lletra sense ganes, molt acertadament, d'edulcorar un texte tan cru com el del nordamericà.

A La Carretera veiem con un pare i un fill travessen el que va ser Estats Units cap al sud per trobar una mica de civilització o vida, ja que el mon ha estat debastat per algun tipus de catastrofe. No hi han aliments ni gairebé aigua potable, els pocs supervivents que hi han es dediquen a la supervivència pura i dura si no s'han passat al canibalisme i l'esperança que normalment es l'últim que es perd fa temps que ha quedat enrere. Potser aquest pare en conserva una mica o simplement es nega a la idea del suicidi, però el seu fill ha nascut sense saber el que es.

La posada en escena de la pel.li es sensacional, amb uns paratges desoladors que ens transmeten una angoixa consatnt. Els interprets estan magnífics, tant Mortensen com el nen com les breus aparicions de Theron o Robert Duvall es deixen la pell en totes les escenes d'aquesta gran pel.licula. La direcció es molt ferma no donant cap moment de la relaxació al espectador i dominant el ritme i els encuadraments a la perfecció. La banda sonora la signa Nick Cave amb Warren Ellis, fent una partitura minimalista que s'adapta a la projecció com un guant. I evidentment, la història del Senyor McCarthy amb la que va guanyar el Pullitzer fa un o dos anys es un cop de puny a la teva boca així que no se que mes podeu demanar.

Una de les millors pel.licules de l'any passat sense cap mena de dubte que passarà a ser un clàssic desde demà mateix.

McCarthy es un gran escriptor i les dues últimes adaptacions de llibres seus ens han donat dues pel.lis importants. No puc esperar a l'adaptació de Meridiano de Sangre que espero que li donin al Senyor Hillcoat si saben el que ha de fer.

VIDEANT PEL.LIS

Amb les poques opcions de mobil.litat actual últimament no faig mes que llegir llibres i tebeos i mirar pel.lis com un descosit, ademés de les pugui haver vist per la tele, us comento alguna de les perles i no tant perles que he anat veient aquests dies. La majoria ja les havia vist anteriorment i podreu veure que PARAGUSTOSLOSCOLORES

· Cluedo el juego de la sospecha, adaptació cinematogràfica del famós joc de taula en clau humorística, te la seva guasa però la recordaba millor.

· Corazón Salvaje, quan una pel.li així et marca quan ets jovenet, 13-14 anys, un no pot ser objectiu, i la vegi les vegades que la vegi sempre em semblarà una pel.li enorme, per molts la pitjor pel.licula de Lynch, per mi un clàssic atemporal ple de personatges grotescos i una història d'amor d'aquelles que vols viure d'adol.lescent. Jaquetes de pell de serp, bruixes bones i dolentes i camins de baldoses grogues tot ben embadurnat de sang. Què mes es pot demanar?

· Doomsday el día del juicio, buscant pel.lis frikis per internes vaig anar a para al blog d'un paio amb molt mal gust que dèia que aquesta era una de les millors pel.lis de l'any passat. No serà tant, però aquesta visió apocal.líptica del futur te la seva gràcia. A mig camí entre Rescate en Nueva York, Aliens i 28 días después, trobem una pel.li d'acció a saco amb punkis canibals salvatges i aquestes coses. Divertida sense mes, però divertida.

· El luchador, Mickey Rourke emociona a cada planol d'aquesta estupenda pel.lícula, podreu dir que no es gaire original, però la interpretació de Rourke trenca esquemes i la fa passar en un plis plas. La història d'un wrestler en hores baixes emociona minut rere minut i la direcció d'Aronoski, totalment diferent a les seves anteriors pel.licules, amb un polse ferm es espatarrant. Memorable la escena on es dirigeix a treballar a la carniceria seguint al protagonista com si anés a saltar al ring. Brutal, i injusticia total a Hollywood. Com en els millors temps però millor.

· Ichi the killer, impresionant catàleg d'escenes d'ultraviolència com només la saben fer els japonesos. La pel.li narra l'intent d'una banda criminal de trobar el seu cap misteriosament desaparescut liderats per l'assassí del grup, un sàdic enamorat del cap per les pallisses brutals que li fot. Aquesta recerca anirà sembrant de violència de la bona els carrers de la ciutat. Una banda rival contractarà un altre assassi per acabar amb ells. Addictiva.

· Jackass 2.5, amb les sobres de la segona part els brutus mes burrus d'Amèrica monten una altra entrega de bejenades. No es tant bona com les 2 pel.lis o la série, però la primera escena es impagable, al gordo el pinten de King Kong i al nan el vesteixen de Fay Wray i els pujen a un petit monticul i els ataquen amb avions teledirigits. La resta fluixeta.

· Fanboys, divertida pel.licula de col.legues on un grup d'amics fanàtics d'Star Wars, un d'ells terminal, decideixen anar al ranxo del Lucas per robar l'episodi 1 abans de l'estrena. Tot i que hi ha un terminal la pel.li es una comèdia esbojarrada ideal per fans de la saga, es repeteixen escenes de les pel.lis originals, s'enfronten amb els trekies, trekers segons ells ja que trekie es despectiu, i ens fan passar una bona estona. Si et mola Star Wars, aquesta es la teva pel.lícula.

· Noche de miedo, he vist, per enèsima vegada, les dues parts una rere l'altre. Aquestes comèdies vampíriques em van acompanyar durant la meva adol.lescència i vaig voler reviure-la una miqueta, la segona es molt mes fluixa, però la primera no està mal, vampirs, caçadors forçats de vampirs, erotisme soft.... Ademés, cosa que no sabia, a la primera pel.li la novia del prota es Amanda Bearse, la republicana veina dels Bundy a Matrimonio con hijos.

· Piraña, o com amb 4 duros als 70 feien pel.lis la mar de cachondes. Tinc la segona part encara per veure, però un riu atestat de piranyes assessines no deixa indiferent a ningú.

· El castañazo, la mítica pel.lícula setentera de Paul Newman jugant al hockey mes brut conserva part del seu encant, els germans boixos, la música, el retrat de la època i evidentment el Sr. Newman fan que aquesta pel.li encara aguanti tot i que no moli tant com quan ets un crio.

· El abogado del terror, documental sobre un pol.lèmic advocat defensor de causes i personatges discutibles. Comença defensant gent del conflicte d'Argèlia i acaba defensant nazis i assassins. Melaimaxinabamesgran, la vaig trobar avorrida.

· El intercambio, rodada una mica abans que Gran Torino, per mi la supera. Un nen desapareix i la mare ho denuncia, la poli acumula masses cagades i decideix entregar-li un nen que no es, la mare no descansarà fins esclarir la veritat. Sencill, home no del tot però si, soberbiament filmat i interpretat. Aquesta esgarrifosa història real no et deixa apartar la mirada de la pantalla. Gran Torino em va encantar, però aquesta em va meravellar.

· Bolt, desde Disney ens arriba aquesta aventura canina feta per ordinador. Les aventures d'un gos actor que creu ser el personatge que interpreta, un gos super-poderós, i es perd per la gran ciutat tenen unes quantes bones escenes i uns molt bons dissenys de personatges, potser no es tant bona com les de Pixar però fa passar una bona estona.

· Mis apetitosos vecinos, infumable pel.li de zombies, ni a mi em va agradar i això que surten zombies.

· Romper Stomper, skins feixistes australians dirigits per Rusell Crowe en un dels seus primers papers. Violència i història amorosa entre personatges marginals que viuen al límit. Força interessant.

· El fantasma del paraiso, la versió psicodèlica del fantasma de la òpera de Brian de Palma continua tenint la força en unes imatges impactants i en la seva descerebrada adaptació del clàssic. Molt divertida i molt friki, Death Records forever.

· La chaqueta metálica, ja de petitet quan la vaig veure al cinema aquesta pel.lícula em va esclatar a la cara, com ja he dit en alguna ocasió les pel.lis del Viet-Nam em molaben mogollon i aquesta potser sigui la meva preferida. Els primers tres quarts d'hora a la acadèmia son inpagables i irrepetibles i la part del Viet-Nam tampoc te desperdici. Filmada per moments com un documental Kubrik va fer una pel.li rodona retratant la generació americana que va perdre la seva guerra mes important. Total.

· Los teleñecos la película, amb un somriure d'orella a orella vaig tornar a veure aquesta bogeria titellaire. Potser te masses números musicals, però els teleñecos son genials i quan surt Peggy a la pantalla no pots fer mes que riure. Revivint la infantesa amb un dels grans genis dels 70, Sr. Henson, quantes bones estones!

· Bowling for Columbine, el reportatge de Michael Moore sobre la matança estudiantil ianquie te molta força i encara que sembli mentida es fins hi tot divertit. Criticable la última escena on machaca al Sr. Heston, mes que res perquè el pobre home ja estaba fatal no pas per la merda de causa que defensa. Les altres pel.lis o documentals de Moore em semblen mes tendencioses, però en aquesta, dona a la diana.

· Academia Rushmore, si us agrada Wes Anderson segur que us encanta la seva primera obra, si us deixa una mica indiferents com a mi, doncs així que us deixarà. Nostamalperòlifaltaalgunacosa.

· Dragonball Evolution, infumable adaptació de bola de drac, sort que dura una hora i vint. No respecta res del to de la serie original.

· El gran Stan el matón de la prisión, pel.liculilla dirigida i protagonitzada per Rob Shneider, un graciosillo d'aquests. Comença amb gràcia quan un promotor d'èxit es condemnat a anar a la presó i s'obsesiona per que no el violin, als 20 minuts la perd tota, la gràcia, i ens deixa un pastixe cómico carcelario.

· El hijo de Rambow, graciosa i enternidora pel.li d'amistat entre dos crios, un educat en una religió estricta que no pot ni veure la tele, i l'altre el nen dolent de la classe. Per coses de la vida els dos xavals coincideixen i el religiós acaba veient Acorralado cosa que li causa un shock i el fa imaginar que es el fill de Rambo, l'altre està preparant una pel.lícula per un concurs de joves cineastes. Els dos nois s'alien per portar a terme aquest rodatge. Divertida i tendra a parts iguals us farà passar una bona estona revivint imatges de qualsevols infància.

· Heavy Metal, l'adaptació de dibuixos animats de la versió americana de Metal Hurlant es veu una miqueta desfasada, però alguns capitols son bons i la banda sonora encara fa vibrar. Molt Heavy.

· Rebeldes, Coppola adapta la novel.la de S.E. Hinton, el primer llibre que em va marcar a foc el cervellet, i ho fa força be. Les baralles entre bandes, la incomprensió de la violència i la fascinació per ella, les angusties de la joventut, el sentir-se un bitxo raro... tot això i te cabuda en aquesta bona adaptació d'una gran novel.la, almenys per a mi.

YOUTUBE AMAGA TRESORS

Be donçs, aquesta situació temporal em dona mes temps lliure del que voldria, i part d'ell l'he dedicat a passejar-me, virtualment que no puc ni recolçar el putu peu, pel portal Youtube.

I hi he trobat unes quantes coses la mar d'interessants.

Us comentaré les quatr que he pogut veure ultimament. En primer lloc vaig veure l'esgarrifós documental Jesus Camp, està amb subtitols en spanish, campament de formació taliban però amb crisitans. Fonamentalisme infantil a tope, rentats de cervells desde les mes tendres edats, nens de 10 anys foten sermons i proclamant-se anti-avortament, professors o monnitors sinistres i amb pinta de pederastes inculcant odi i falsos valors a la juventut americana, a una part es clar, la dels pares mongòlics ultra cristians, negant la evolució de les especies, el mes suau de tot. Practiquen un proselitisme insà gens obert de mires. Destacar un parell d'escenes, l'una la del convidat especial a parlar als nens i nenes de lo dolent que es l'avortament, porta uns fetus de joguina per explicar les seves teories dignes del personatge mes sinistre d'una producció de serie B de Roger Corman. L'altre, al final del documental on s'enduen als nens al carrer a fer proselitisme i antiavortisme amb la ciutadania.
El "educa a tus hijos pero no al resto de los chicos co" en aquest cas no es aplicable, que algú s'encarregui d'educar a aquests nanos perquè si els deixeu en mans dels seus pares i dels seus professors, estem apanyants.

Per no decaure però cambiant el to, vaig visionar Hated, el documental on s''ens explica la vida de G.G. Allin i els Murder Junkies. G.G. Allin va ser un monstre real que es pujava a l'escenari, un punk rednek alcoholic i drogadicte enganxat a la violència mes salvatge. A través de diferents entrevistes a antics companys d'escola, membres del seu grup, inclós el seu germà Merrel amb bigoti hitlerià i el seu bateria nu, i al propi G.G. fem una passejada per l'infern personal d'un paio que des de ben jovenet se sent atret pel costat mes fosc de la marginalitat. Toca en pilotes, es pega amb els assistens als seus concerts, es mutila com si fos paper, en un xou d'spoken word casca a una tia que li porta la contraria... vamos, un angelet! En aquest cas el documental només està disponible en english, però només per les salvatjades del grup ja val la pena. El meu pseudo-nivell d'anglès em va permetre entendreu gairebé tot, però alguna que altre annècdota m'he perdut. A destacar l'escena de l'spoken word, una altra on una turba de públic li fot una pallissa on li trenquen el braç i el lamentable final del documental. G.G. va morir de sobredosi després d'un concert en una festa amb els fans, ell sempre deia que es mataria a l'escenari però acaba morint abans de poder fer-ho, al final del documental surten unes imatges de l'enterramente on els paios de la banda porten el taut, i el portador de la part del darrere del documental no es un altre que el bateria nu. Deu n'hi do quina pandilla.

Després d'aquests 2 shocks del mal fari, vaig decidir buscar alguna cosa mes lleugereta, almenys en el plànol moral, almenys en el meu pànol moral, i motivat per l'emotiu i rialler record de la seva actuació en el 2on festival de la vaca vaig escriure al buscador Jim Rose Circus Sideshow, i hi vaig trobar un show sencer en 6 parts que em va transportar uns quants anys enrere quan em vaig pixar de riure en aquella carpa a Esterri d'Aneu. El show que es troba es un dvd editat al 1991 o 1992, però hi surten gairebé tots els personatges que ens van visitar en aquella ocasió, si no em falla la memòria jo només he trobat a faltar a les 2 lliutadores de sumo que s'envasaven al buit.
El Sr. Jim Rose es un paio que va decidir fer uns espectacle de Freaks per les audaces audiències dels 90, de fet va girar amb Nine Inch Nails i amb el Lollapallooza. Actualitzaba el circ de monstres amb monstres dels 90, començant per ell mateix que es clava claus a la toxa i s'hi fica destornilladors, deixant-se trepitjar el cap mentre te la cara sobre un munt de vidres i acompanyant-se d'una colla de frikis a qual pitjor. El primer en apareixer es Mr. Lifto, l'home que aixeca pesos amb les seves parts del cos, amb les orelles aixeca dos planxes, amb els mogrons un bloc de formigó, amb la titola aixeca una altra planxa... En el video no es veu, però al Dr. passaba el seu cos de contorsionista per una raqueta sense cordes que et deixaba bocabadat.
Acte seguit sur el rei de les tortures, un fakir que es clava claus a tot arreu i ens fa disfrutar d'un espectacle que ni un hombre llamado caballo.
També porten a un bon home que es fica condons per diferents orificis del seu cos i els treu per altres i que s'introdueix un tub de goma d'uns quants metres per la boca amb una probeta al final on hi foten birra i uns quants productes mes i s'ho injecten directament al cos per després extreure-ho.
I el mes destacable i encantador de tots el inquietant i perturbat Enigma, un paio que va tatuat de dalt a baix com si fos un puzzle que menja insectes i toca l'orgue com un posès. En aquest video, l'Enigma va tot tatuat però encara no te el tatuatje colorejat, en la seva visita al Dr. si que ja estaba pintat de blau i ademés s'havia afegit unes boles de nacar al cap per fer-se unes banyes.
Destacable, TOT, el show s'ha de veure de principi a fi i us garenteixo unes rises, fijo!


Be, ademés d'aquestes tres perles vaig veure també el documental que es va presentar a l'In-edit festival de fa un parell d'anys de la història del Heavy Metal, un bon documental d'hora i mitja on es repassa la història d'aquest gènere musical des dels inicis amb Zeppelin, Sabath... fins als nostres dies, potser tenen massa presència grups com Korn, s'entrevista massa al seu cantant, i s'obliden una mica de grups que per mi tenen mes importància però en 90 minuts tampoc es pot fer gaire mes, molt recomenable.