· Cluedo el juego de la sospecha, adaptació cinematogràfica del famós joc de taula en clau humorística, te la seva guasa però la recordaba millor.
· Corazón Salvaje, quan una pel.li així et marca quan ets jovenet, 13-14 anys, un no pot ser objectiu, i la vegi les vegades que la vegi sempre em semblarà una pel.li enorme, per molts la pitjor pel.licula de Lynch, per mi un clàssic atemporal ple de personatges grotescos i una història d'amor d'aquelles que vols viure d'adol.lescent. Jaquetes de pell de serp, bruixes bones i dolentes i camins de baldoses grogues tot ben embadurnat de sang. Què mes es pot demanar?
· Doomsday el día del juicio, buscant pel.lis frikis per internes vaig anar a para al blog d'un paio amb molt mal gust que dèia que aquesta era una de les millors pel.lis de l'any passat. No serà tant, però aquesta visió apocal.líptica del futur te la seva gràcia. A mig camí entre Rescate en Nueva York, Aliens i 28 días después, trobem una pel.li d'acció a saco amb punkis canibals salvatges i aquestes coses. Divertida sense mes, però divertida.
· El luchador, Mickey Rourke emociona a cada planol d'aquesta estupenda pel.lícula, podreu dir que no es gaire original, però la interpretació de Rourke trenca esquemes i la fa passar en un plis plas. La història d'un wrestler en hores baixes emociona minut rere minut i la direcció d'Aronoski, totalment diferent a les seves anteriors pel.licules, amb un polse ferm es espatarrant. Memorable la escena on es dirigeix a treballar a la carniceria seguint al protagonista com si anés a saltar al ring. Brutal, i injusticia total a Hollywood. Com en els millors temps però millor.
· Ichi the killer, impresionant catàleg d'escenes d'ultraviolència com només la saben fer els japonesos. La pel.li narra l'intent d'una banda criminal de trobar el seu cap misteriosament desaparescut liderats per l'assassí del grup, un sàdic enamorat del cap per les pallisses brutals que li fot. Aquesta recerca anirà sembrant de violència de la bona els carrers de la ciutat. Una banda rival contractarà un altre assassi per acabar amb ells. Addictiva.
· Jackass 2.5, amb les sobres de la segona part els brutus mes burrus d'Amèrica monten una altra entrega de bejenades. No es tant bona com les 2 pel.lis o la série, però la primera escena es impagable, al gordo el pinten de King Kong i al nan el vesteixen de Fay Wray i els pujen a un petit monticul i els ataquen amb avions teledirigits. La resta fluixeta.
· Fanboys, divertida pel.licula de col.legues on un grup d'amics fanàtics d'Star Wars, un d'ells terminal, decideixen anar al ranxo del Lucas per robar l'episodi 1 abans de l'estrena. Tot i que hi ha un terminal la pel.li es una comèdia esbojarrada ideal per fans de la saga, es repeteixen escenes de les pel.lis originals, s'enfronten amb els trekies, trekers segons ells ja que trekie es despectiu, i ens fan passar una bona estona. Si et mola Star Wars, aquesta es la teva pel.lícula.
· Noche de miedo, he vist, per enèsima vegada, les dues parts una rere l'altre. Aquestes comèdies vampíriques em van acompanyar durant la meva adol.lescència i vaig voler reviure-la una miqueta, la segona es molt mes fluixa, però la primera no està mal, vampirs, caçadors forçats de vampirs, erotisme soft.... Ademés, cosa que no sabia, a la primera pel.li la novia del prota es Amanda Bearse, la republicana veina dels Bundy a Matrimonio con hijos.
· Piraña, o com amb 4 duros als 70 feien pel.lis la mar de cachondes. Tinc la segona part encara per veure, però un riu atestat de piranyes assessines no deixa indiferent a ningú.
· El castañazo, la mítica pel.lícula setentera de Paul Newman jugant al hockey mes brut conserva part del seu encant, els germans boixos, la música, el retrat de la època i evidentment el Sr. Newman fan que aquesta pel.li encara aguanti tot i que no moli tant com quan ets un crio.
· El abogado del terror, documental sobre un pol.lèmic advocat defensor de causes i personatges discutibles. Comença defensant gent del conflicte d'Argèlia i acaba defensant nazis i assassins. Melaimaxinabamesgran, la vaig trobar avorrida.
· El intercambio, rodada una mica abans que Gran Torino, per mi la supera. Un nen desapareix i la mare ho denuncia, la poli acumula masses cagades i decideix entregar-li un nen que no es, la mare no descansarà fins esclarir la veritat. Sencill, home no del tot però si, soberbiament filmat i interpretat. Aquesta esgarrifosa història real no et deixa apartar la mirada de la pantalla. Gran Torino em va encantar, però aquesta em va meravellar.
· Bolt, desde Disney ens arriba aquesta aventura canina feta per ordinador. Les aventures d'un gos actor que creu ser el personatge que interpreta, un gos super-poderós, i es perd per la gran ciutat tenen unes quantes bones escenes i uns molt bons dissenys de personatges, potser no es tant bona com les de Pixar però fa passar una bona estona.
· Mis apetitosos vecinos, infumable pel.li de zombies, ni a mi em va agradar i això que surten zombies.
· Romper Stomper, skins feixistes australians dirigits per Rusell Crowe en un dels seus primers papers. Violència i història amorosa entre personatges marginals que viuen al límit. Força interessant.
· El fantasma del paraiso, la versió psicodèlica del fantasma de la òpera de Brian de Palma continua tenint la força en unes imatges impactants i en la seva descerebrada adaptació del clàssic. Molt divertida i molt friki, Death Records forever.
· La chaqueta metálica, ja de petitet quan la vaig veure al cinema aquesta pel.lícula em va esclatar a la cara, com ja he dit en alguna ocasió les pel.lis del Viet-Nam em molaben mogollon i aquesta potser sigui la meva preferida. Els primers tres quarts d'hora a la acadèmia son inpagables i irrepetibles i la part del Viet-Nam tampoc te desperdici. Filmada per moments com un documental Kubrik va fer una pel.li rodona retratant la generació americana que va perdre la seva guerra mes important. Total.
· Los teleñecos la película, amb un somriure d'orella a orella vaig tornar a veure aquesta bogeria titellaire. Potser te masses números musicals, però els teleñecos son genials i quan surt Peggy a la pantalla no pots fer mes que riure. Revivint la infantesa amb un dels grans genis dels 70, Sr. Henson, quantes bones estones!
· Bowling for Columbine, el reportatge de Michael Moore sobre la matança estudiantil ianquie te molta força i encara que sembli mentida es fins hi tot divertit. Criticable la última escena on machaca al Sr. Heston, mes que res perquè el pobre home ja estaba fatal no pas per la merda de causa que defensa. Les altres pel.lis o documentals de Moore em semblen mes tendencioses, però en aquesta, dona a la diana.
· Academia Rushmore, si us agrada Wes Anderson segur que us encanta la seva primera obra, si us deixa una mica indiferents com a mi, doncs així que us deixarà. Nostamalperòlifaltaalgunacosa.
· Dragonball Evolution, infumable adaptació de bola de drac, sort que dura una hora i vint. No respecta res del to de la serie original.
· El gran Stan el matón de la prisión, pel.liculilla dirigida i protagonitzada per Rob Shneider, un graciosillo d'aquests. Comença amb gràcia quan un promotor d'èxit es condemnat a anar a la presó i s'obsesiona per que no el violin, als 20 minuts la perd tota, la gràcia, i ens deixa un pastixe cómico carcelario.
· El hijo de Rambow, graciosa i enternidora pel.li d'amistat entre dos crios, un educat en una religió estricta que no pot ni veure la tele, i l'altre el nen dolent de la classe. Per coses de la vida els dos xavals coincideixen i el religiós acaba veient Acorralado cosa que li causa un shock i el fa imaginar que es el fill de Rambo, l'altre està preparant una pel.lícula per un concurs de joves cineastes. Els dos nois s'alien per portar a terme aquest rodatge. Divertida i tendra a parts iguals us farà passar una bona estona revivint imatges de qualsevols infància.
· Heavy Metal, l'adaptació de dibuixos animats de la versió americana de Metal Hurlant es veu una miqueta desfasada, però alguns capitols son bons i la banda sonora encara fa vibrar. Molt Heavy.
· Rebeldes, Coppola adapta la novel.la de S.E. Hinton, el primer llibre que em va marcar a foc el cervellet, i ho fa força be. Les baralles entre bandes, la incomprensió de la violència i la fascinació per ella, les angusties de la joventut, el sentir-se un bitxo raro... tot això i te cabuda en aquesta bona adaptació d'una gran novel.la, almenys per a mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario