Be el que deiem, que m'he comprat una pila enorme de tebeos i que vaig a comentarne alguns dels que he anat llegint.
Començaré per la obvietat i la decepció ja pre-sabuda, si nois i noies, parlo de "Batman Cristina i Barcelona" tebeillo totalment obviable i oblidable amb un guioncejo vergonyós del Sr. Mark Waid al que només li ha faltat portar a Bruce Wayne a dinar al Via Venetto o al Gaig després del cutre passeig turístic pels tòpics de Barcelona, Sagrada Familia, Parc Güell, Sant Pau... Amb una trama rídicula i inòcua no es salva ni pel fluixet treball de Diego Olmos.El tebeillo ademés porta una introducció del Hereu aquest que de simplona i escueta no dona ni per un mal acudit, però ve a dir que a Barcelona com som, o sou, tant guapos fins hi tot ens fan un còmic amb el Batman i que vamos, que ho fan molt be. Politiquillos...
Vaig voler redimir-me amb el Cavaller Fosc i el Sr. Miller i vaig pulirme el "Allstar Batman y Robin" però no vaig poder acabar de treurem aquell extrany regust. Es una altra cosa, sí, però com ja tots sabiem per endevant no es el millor Miller. Aquest Allstar ens ofereix la història del primer Robin, del seu reclutament i els seus inicis com a Noi Meravella, però ho fa d'una manera bastant superflua. Miller escriu la, miniserie?, una mica en plan manga, moltes splash-pages i textos força esqüets, acumulació de personatges i poca resolució de trames, evidentment es llegeix d'una tacada i deixa amb ganes de mes, si mes no per esclarir alguns dubtes plantejats en la història. Això sí! Sense esperar-m-ho m'he redimit amb Jim Lee, trobo que fa una feina força resultona i aquestes splash-pages gratuites se li donen be. Lee es d'aquests dibuixants que els coneixes gairebé per obligació si segueixes el mon dels tebeos X-Men 90's eren cosa d'ell, però es d'aquests autors que personalment no segueixo, ni seguiré, però que m'ha encaixat perfectament per aquesta serie. Si continua, el continuaré, però tampoc es gran cosa.
Buff, començo fort, 2 tebeos de Batman d'entremès i cap meravella (compres obligades això si), a veure si els plats del menú son una mica millors. I com soc tosut i Batman es el personatge del que probablement tingui mes tebeos doncs continuaré per aquest camí, la seva última oportunita salonera, i continuo l'àpat amb el tomet anomenat "Joker", i aquest cop, per fi, llegeixo el primer bon tebeo del Saló. Azzarello, gran guionista però a vegades amb aquests one-shots..., firma un guió sòlid desde el punt de vista d'un matón del Joker. Al Joker l'han deixat anar d'Arkham i vol tornar a tenir el poder perdut durant aquests anys tancat, amb aquesta premisa anem seguint al Pallasso del Crim i al seu nou còmplice per una espiral de violència amb un crescendo imparable. Veurem desfilar una bona pila de villans clàssics del sub-mon de Gotham, i el fosc cavaller no apareixerà fins al final de la història. Cal destacar també la feina als llapissos i pincells de Lee Bermejo que per a mi destaca més quan s'oblida dels colors i es centra en la feina de plumilla. Una molt bona història de gènere negre.
Seguidament vaig servir-me un "Big Guy y Rusty el Chico Robot" que em va entrar qual sorbet de llimona entre plat i plat. 15 anys han trigat en publicar aquesta mini-serie amb guions de Miller i dibuixos de Darrow. El guió, massacre i destrucció d'una ciutat per part d'un super-dinosaurio-diabòlic, intent de combatrel amb tecnologia japonesa i aniquilació del monstre per heroi americà, tot i així entretingut i ben planificat. El dibuix, brutal! Darrow en su máximo esplendor, el detallisme i el seu estil mig europeu, mig americà, mig japonès meravella els ulls de qualsevol. Ja us dic, un bon sorbet entre plat i plat agrada a tothom.
Un plat fort arriba després del digestiu, i el trobem amb "Coches Abandonados" de Tim Lane, no coneixia a l'autor però l'hauré de rastrejar i seguir. Amb un grafisme deutor del còmic underground, sobretot de Burns (almenys es la meva impressió), Lane ens ofereix una serie de relats curts la majoria auto-conclusius i si no resolts en dues o tres parts, aquests relats estan basats en la mitologia dels Estats Units, i no parlem de ciclops no, parlem de motels de carretera, de cafeteries, de cotxes i personatges del paissatge ianqui, roquers, pirats, velles glòries... representats amb retallables a qual mes friqui i mes divertit. M'haagredatmolt!
Continuem ara amb una ració de producció nacional, encara que pre-publicada a França, "Ken Games" un àlbum correcte en forma i execució. Inici d'una planejada trilogia ens narra les histories paral.leles de 3 amics que s'enganyen els uns als altres amb grans mentides sobre les respectives vides. L'àlbum es molt maco, està molt ben plantejat i intel.ligentment narrat, però tampoc es un solomillo. No deixa amb gana però no acaba d'atipar.
El plat for del menú ve de Japó, si si, parlo de mangas. No en soc pas assiduu lector, tindria que triar entre mases coses, però ja fa temps que només sentia que meravelles de "Monster", quan m'en vaig enterar ja portaben publicats 30 o 40 números i no m'hi vaig voler ficar, però ara reediten la obra en tomasos de 500 pàgines i li vaig voler donar una segona oportunita. I la veritat es que no defrauda, la història del Dr. Tenma i el misteriós pacient que va salvar només sent un crio atrapa des de la primera pàgina i fa tota la pinta que això anirà en augment. Excel.lent. Del mateix autor ens arriba també Pluto, homenatge al pare del manga Osamu Tezuka i a la seva creació mes popular "Astroboy". Aquesta revisió d'una història del personatge convertint en protagonista a un altre robot emociona i atrapa a parts iguales, excel.lent també, sembla que aquest menú acabarà be.
Uns entreteniments abans de les postres, "Space Dog" d'un tal H. Dorgathen. Publicat amb anterioritat a la ja difunta "El Vibora", l'autor ens ofereix una història muda sobre un gosset de provincies que acaba viatjant a l'espai i convertit en heroi nacional. Molt colorista i simpàtic.
I per postres, la de moment gran sorpresa del Saló, encara queden moltes perles per degustar però de lo ingerit aquest es el que mes m'ha sorprès i agradat. "Les Aventures Imaginaries del Jove Verne" es el primer àlbum d'uns joves autors espanyols que sembla que portin ja uns quants anys en l'ofici. S'ens narren les aventures d'un Jules Verne pre-adolescent on fonen la realitat i la fantasia d'una manera maquíssima. La història es divertida, tendre, coherent, emocionant, plena d'aventura i fantàsia. Els dibuixos, magnífiques il.lustracions ben documentades i personals. Menció especial al divertit relat que apareix al final de l'album on els autors del mateix viatgen en el temps per coneixer el seu jove protagonista. Molt, Molt, Recomenable.
Ha estat un apat bastant pantagruèlic, però ha valgut la pena, en breu mes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario