ELS MEUS CÒMICS PREFERITS / PART 2

Séguimos para bing0!

Com vaig comentar, aquesta segona part es bassa en material americà, com en l'altre llistat no estareu d'acord amb tot, però es el que hi ha!

· Groo El Errante, Groo? donçs si! Groo. Ja ho se que es el mateix acudit explicat una vegada rere una altra, però el bàrbar tarugo es irresistible. Tot el plantell de personatges, tots els tòpics de la fantasia heroica, el poc cervell del personatge, la pocasoltada constant... Aquests ingredients fan de Groo una obra si no imprescindible, si molt entranyable. Ademés, estem parlant d'un paio que mes a mes any rere any entrega 22 planes per la imprempta, gairebé una autoedició.

· Usagi Yojimbo, les històries al Japó feudal del conill ronin son un prova de que un sol autor pot produir prou material interessant per treure un còmic mes a mes. No us deixeu enganyar per aquests dibuixos "infantils", Usagi no en te res d'infantil, els fets es desenvolupen en una època crua i l'autor ho sap traslladar sense amagar res. Com podeu i podreu veure tinc especial predilecció per autors que s'ho ha sapigut fer ells tot sols.

· Daredevil de Frank Miller, aquí tenim el primer IMPRESCINDIBLE de la llista. Miller agafa un personatge secundari i oblidable de l'univers Marvel i el converteix en el nostre màrtir particular. El dota de una personalitat realista, li dona uns secundaris imprescindibles, crea personatges amb tanta força i carisma com el protagonista, parlo de la Elektra i del Kingpin, i li dona una història dramàtica, plena d'honor, dolor, rendició, resurrecció... Agafa idees del manga, de la cultura japonesa, innova a cada número de la col.lecció, dibuixa com vol, utilitza les vinyetes com li dona la gana i aconsegueix una obra mestra que podreu llegir mil i una vegades. Miller va tornar a fer una petita etapa amb el personatge i ens va donar la millor història de totes per acabar d'arrodonir-ho, Born Again! acompanyat ademés per Mazzuchelli.

· Marvels, la grandiloqüència de l'univers Marvel escrita per Busiek i plasmada per Ross. Els espectaculars dibuixos realistas de Ross amb el guió clàssic de Busiek ens fan de guies en la creació dels mes famosos superherois. Potser no es mereix un gran lloc entre els tebeos però es molt maco de veure.

· Ironwolf by Chaykin & Mignola. M'he arribat a llegir aquesta novel.la gràfica desenes de vegades. El vaig comprar quan el van publicar fa una pila d'anys Zinco i des d'aleshores vaig quedar prendat dels dos autors. La barreja de ciència ficció i fantasia en combinació amb el traç d'un jove Mignola ja amb certa experiència van fer d'aquesta obra una de les meves preferides durant uns quants anys.

· Ronin, segon torn pel senyor Miller, aquest cop, discutible per molts, imprescindible per mi. Recordo que vaig comprar el sisè número de la serie en un quiosc i m'el vaig llegir i rellegir un futimé de vegades. La paranoia ninja-futurística que crea Miller en aquesta obra amb personatges propis, la experimentació constant en els dibuixos i les composicions de plana, les pàgines desplegables de l'últim número, el format de la miniserie amb aquell paper bo... allò era diferent de tot el que havia vist fins ara! Genial! Ademés va ser el primer any que vaig anar al saló del còmic que es feia a les Drassanes, hi vaig anar amb mon pare i li vaig fer comprarme els primers números de la sèrie, i a l'hora de pagar no m'els va comprar tots ja que va veure el preu que marcaba cadascun. Ja us dic, aquell paper bo...

· Elektra Lives Again!, el Chinese Democracy del Miller, va estar anys fentnos badar amb aquesta novel.la gràfica del seu personatge mort, be també ho va fer amb la obra que va fer amb el Romita Jr., però aquest era el primer cop que ens ho feia. Aquesta espera no va valdre tant la pena com aguessim desitjat, però l'àlbum està molt ben dibuixat i reuneix tots els elements que ens acostumen a agradar del senyor Miller, ademés pel meu gust, està molt ben pintat.

· Sin City, no se si es nota però el llistat el faig en l'ordre que tinc la biblioteca. Sin City ens va tornar un Miller en la seva màxima potència, després de les seves grans obres per les majors va anar fent algun que altre projecte aquí i allà però sense un rumb fixe, però de la ma de Dark Horse va "reinventar" el gènere negre en els tebeos. Amb una estètica de blanc i negre a la inversa l'autor ens enlluerna la vista i ens remou el cervell amb una història dura amb un antiheroi total en un univers ple de putes i violència. La planificació cinematogràfica i la falta de "moral" en el guió fan de la obra una lectura trepidant impossible de no disfrutar. La primera miniserie te diverses continuacions no tan bones com la orginal si exceptuem El Bastardo Amarillo on Miller afegeix una mica de groc i crea un parell de personatges collunuts. El poli protagonista i el bastard del titol.

· Nick Furia : Agente de S.H.I.E.L.D., oh Steranko que be que ho fas! Amb uns guionets bastant irrisoris i un personatge que en principi ni fu ni fa, Jim Steranko crea una obra que perdura i influència a tot tipus de mitjans. A Steranko li donen una sèrie de combatents d'èlit de la II guerra mundial reconvertits en espies i el paio va i fa un obra d'art Pop al 100%. Agafant tots els gadgets i clixés del gènere d'espies reconverteix al personatge en un superespiapop amb una estètica inigualable. Podreu dir el que volgueu sobre les trames i les històries però només que obriu una plana del recopilatori sabreu de que parlo. Un monstre del pincell.

· V de Vendetta, arriba a la llista el Sr. Moore i ho fa amb un dels seus primers triomfs a Estats Units. V de Vendetta es còmic polític anti-tacherià. En un Regne Unit totalitari seguim a una jove abocada a la prostitució salvada dels serveis anti-vici per un terrorista romàntic. Amb aquesta premisa Moore es desvincula del còmic mainstream per oferirnos la seva particular visió de la política actual i el seu costat anti-sistema. Aquest tipus de còmic quan encara tens el cervell tovet MARCA, i jo que ademés soc una persona molt influenciable, mes que marcat vaig quedar.

· From Hell, Moore s'acompanya d'Eddie Campbell als llapiços per explicarnos la seva teoria sobre Jack l'Esbudellador. Aquesta obra, considerada per molts el millor treball de Moore, es tremenda i la bruticia amb que l'afronta Campbell et fa semblar que et passeges per una època victoriana tant bruta com deuria ser. A mi personalment, la obra em sembla boníssima, però no em va entrar a la primera, vaig tenir que tornar-la a llegir per disfrutarla ja que el primer número es una mica ferragós, tot i que el traçat del carromat es acollonant.

· Watchmen, ara si que parlem de la obra definitiva de Moore (o no ja que hi ha Swamp Thing). La lectura realista d'una societat amb super-herois de veritat amb les conseqüencies que portaria estan totes exposades en aquesta obra magna del tebeo. Utilitzant uns vells personatges Moore crea uns herois bastant malparits i egoistes que trien bando polític, van a la guerra, tenen problemes mentals i emocionals... Un antic heroi es posa a investigar l'assassinat d'un ex-company i aquesta investigació ens anirà desvelant una trama cada cop mes recargolada. En aquesta obra Moore ho planifica tot, cada vinyeta te una raó de ser, cada objecte dins de la vinyeta també, tots els personatges, els dossiers al final de cada número i ademés, en aquesta ocasió l'acompanya el senyor Gibbons que amb un estil classicot plasma tot el que te l'escriptor al cap d'una manera magistral. L'any que ve se n'estrena una versió cinematogràfica, s'haurà de veure, si, però segur que no es el mateix.

· Juez Dredd vs Juez Muerte, Brian Bolland es un dibuixant genial amb una publicació en aquest pais bastant irregular, ademés no es que l'autor sigui gaire prolífic. Però aquí tenim un àlbum del jutge mes bèstia de tots els temps, ja voldrien Garzón i companyia actuar com el Jutje Dredd. Aventures steampunk del jutje-jurat-botxí a Mega City, ciutat distòpica infernal dibuixades per un dels grans. El guió es divertit sense mes, però la temàtica i la estètica em son irressistibles.

· Nam, corria l'any 1987 aproximadament, jo tindria 10-11 anys i passejabem per les Rambles amb mon pare i sovint ens compraba revistes i tebeos, aquell dia ens va dir de que ens compressim alguna cosa al quiosc, i jo vaig veure 2 coses que destacaben especialment per mi. El número 1 del Castigador i el número 1 de Nam, ademés Planeta estrenaba format de còmics a 20 duros, em va comprar els dos tebeos i des d'aquell moment que acumulo paper a casa. El Castigador sempre ha estat una obra menor, un gran personatge amb uns guions bastant ridiculs en general, la etapa Zeck i la etapa Ennis son bones però entre mig hi ha molta merda, tot i que a mi em 10-11 anyets em semblava la hostia. Però Nam era una altra cosa, els dibuixos de Golden brillen com l'or, je je, i les pel.lis del Viet-Nam estaben en el seu punt àlgid i a mi com a pre-adolescent rarot eren les que mes em flipaven, i poder tenir una d'aquelles pel.lis en paper a casa meva em resultaba genial. Nam explica la història d'un noi que va a la guerra americana per excel.lència amb un tractament bastant realista. Fa temps que no llegeixo la obra, l'últim cop va ser quan van treure-ho retxapadet en un tomet i segur que no es del millor que s'hagi publicat mai, però per a mi te un significat molt especial ja que va ser la obra que em va convertir en "col.leccionista".

· Els tebeos Marvel dels 70. Personatges com Punisher, Power Man, Puño de Hierro, Howard, Nick Furia, Blade, Drácula, el Caballero Luna, el Motorista Fantasma... La casa de les idees publicaba tebeos addients a la època, violència, xuleria, paraules "malsonants", temàtica social... Hi han petites perles en aquesta època molt de Serie B.

· Los Mejores del Mundo, amb un guió clàssic amb tots els tòpics possibles sobre els personatges estrella de D.C., Steve Rude ensenya al mon que es un dels putus amos. Una història de regust retro amb uns dibuixos ancorats al passat d'una bellesa màxima. Gran miniserie amb infinites relectures.

· Hulk, la etapa de Peter David i Dale Keown es per mi un dels puntals de la historieta dels 80-90. Nombro la etapa amb Keown perquè es un bon dibuixant però tots els guions de David son força bons. David dota a Hulk de cervell i li fa correr un bon grapat de bones aventures.

· Cage, no, no es cap obra mestra ni molt menys, però mentre el senyor Corben no sigui reeditat en aquest pais tenim que nombrar obres com aquestes perquè pugui apareixer en un llistat dels grans entre els grans. Corren per les botigues alguns àlbums de Toutain a preu d'or i pel que se a Corben se la sua si es reediten o no les seves obres, però tard o d'hora arribaran. Jo de xaval vaig llegir els Den i la majoria dels seus àlbums, s'els compraba tots un col.lega, el Marc, però no m'els vaig arribar a comprar, i ara com ara pagar el que demanen per uns albums en pseudo-bon-estat no em dona la gana. Ens tindrem que conformar llegint el Cage o el Hellblazer o qualsevol altre obra menor de Corben.

· Punisher de Garth Ennis, tampoc es cap meravella, però a mi em distreu. La primera maxiserie del personatge va ser bastant desternillant, i els tomets de la linea Max, poseso, que distreuen.

· Marvel Zombies, que si, que val, que no es el millor del millor, però superherois Marvel convertits en zombies es una cosa a la que pocs es poden resistir. El guió normalet, els dibuixos força bons, les portades-homenatge, Genials!

· Flash, la etapa de Mark Waid va ser una de les poques obres superheròiques que llegia als anys 90, Zinco ho editaba amb el cul però les histories eren bones.

· Astro City. Kurt Busiek ens convida a una ciutat on tot te regust de clàssic, els personatges son còpies de tots els que coneixem, però tenen personalitat, les histories ja les hem llegit, però son addictives, la ciutat ja la hem visitat, però te tant de encant. Amb la pila de números que va fer el nivell no va baixar mai. Superherois de qualitat.

· The Sandman, inoblidable col.lecció amb guions del ,que semblava, genial Gaiman. Utilitzant diverses mitologies, Gaiman va crear una serie del no res, be es basava en un personatge antic de D.C. però res a veure, i ens endinsava en un mon oníric plagat de déus, monstres i tot tipus d'essers extranys i psicopàtics. La col.lecció es dividia en diversos arcs argumentals i començava amb l'alliberament del déu dels somnis que estava atrapat per un extrany personatge. A partir d'aquí Gaiman elabora uns personatges amb una gran personalitat i molt d'encant i els posa en unes situacions, els arcs argumentals, la mar d'interessants i intrigants. Hi han un parell o tres de sagues "Casa de Muñecas" es una de les mes recordades que son realment esgarrifoses. La combinació de tebeo de terror amb la sensibilitat de l'autor van donar grans moments en el mon del còmic. El final de la serie va ser una mica descafeinat, però es una lectura que sempre guardaré en el record, un dia d'aquest mereixerà una relectura. La pega mes gran de Sandman sempre va estar en els dibuixants que tot i que hi va passar algun de bo, Sam Kieth en els inicis, normalment no estaben a la alçada. Les portades eren totes del genial Dave McKean.

· Hellblazer, sobretot la etapa Ennis. Un personatge creat per Alan Moore dins de la Cosa del Pantano va rebre la seva serie pròpia. L'investigador de l'ocult macarra va robar el cor de molts fans del tebeo per mèrits propis. Primer Delano i després Ennis ens van endinsar en un infern molt macabra.

· Body Bags, no, no es cap obra capital, però en el seu dia el senyor Pearson em va impactar molt amb el seu estil de dibuix i la seva violència injustificada. La miniserie era estupenda sobretot a nivell gràfic. La llastima es que l'autor no s'ha prodigat gaire amb gaires coses o jo no li he sapigut seguir la pista.

· Lobo, la primera miniserie de l'Home va ser un shock pel fandom en general. El caça recompenses espacial amb mes mala gaita de tots els temps ens va divertir molt amb el seu humor macarra, la seva violència desmesurada i el brut dibuix de Bisley. Sorgit de les pàgines de L.E.G.I.O.N. una excel.lent serie, l'últim Czarcià va ser un fenòmen de mases. Tota la obra posterior dedicada al personatge va cap a baix, i tret de les 2 primeres miniseries i algun especial com el de nadal son totalment oblidables.

· Twilight de Chaykin i Garcia López, una extranya miniserie de ciència ficció molt ben dibuixada amb algunes anades d'olla del guionista. En el seu dia va ser un intent de D.C. de rellançar antics personatges i es va quedar en una única miniserie de gran bellessa. De jovenet li vaig dedicar varies lectures i hi tinc un gran record.

· Fafhrd y el Ratonero Gris, torna Mignola al llistat, no serà l'últim cop, amb l'adaptació d'una mítica serie de novel.les d'espasa i bruixeria de Fritz Leiber em sembla que es diu l'autor. Mignola amb el seu personal estil ens porta als carrers d'una ciutat de fantasia on els lladres i tunants en son els principals habitants. En aquest marc encantador coneixerem els nostres dos protagonistes, dos lladregots amb turmentós passat que viuran una serie d'aventures clàssiques amb certs tocs d'humor. A partir del còmic vaig llegir els llibres que son tot un clàssic del gènere. Per mi Mignola està en aquests tomets en estat de gràcia i la temàtica fantàstica era del tot addient. Em sembla que està reeditat.

· Los Invisibles, al senyor Grant Morrison se li en va la olla, això ja ho sabem tots, però amb aquesta serie ho va voler deixar ben clar per si algú encara dubtava. Les aventures d'un grup d'anarquistes "superheroics" lluitant contra tots els poders establerts va començar amb molta força i molta gràcia, va perdre una miqueta a la meitat de la serie i li va donar un final amb compta enrere explosiu. Una serie molt original plagada de referències anàrquiques, psicodèliques, satàniques, punks... i totes les obsessions de l'autor.

· Swamp Thing - La Cosa Del Pantano, ara si, per mi el millor Moore de tots els temps. Amb un personatge en hores baixes, arriba l'anglès preferit dels 80 a D.C. i crea la saga de còmic d'horror definitiva. Transforma el personatge, li cambia l'orígen, dota als secundaris de personalitat, en crea de nous per a la història, John Constantine of course, i submergeix el mon en la nova vinguda de l'infern a la terra, parlo d'American Gothic. Cada número es millor i mes inquietant que l'anterior creant un estat de terror pur. Amb el temps, com els hi passa a mases guionistes, se li en va la olla en plan metafísic i conclou la seva participació en la série amb uns guions massa ferragosos, però la seva primera etapa, uns 24 números, es absolutament GENIAL.

· Fábulas, per mi una de les millors séries que s'estan publicant actualment. Un guionista eficaç amb un tema potser una mica facilon però encantador. Willingham agafa els personatges clàssics dels contes i els converteix en essers de fantasia que viuen en el nostre mon, a Nova York mes precisament. Els personatges dels contes estan enfrontats en dos bandos i molts d'ells tenen que viure exiliats en el nostre mon camuflats de la població general. Amb aquesta premisa el guionista va creant arcs argumentals entrellaçats que conformen una història plena d'aventures i intrigues amb força tocs d'humor. No tots els personatges son ben coneguts per aquí, alguns son part de la literatura infantil americana, però si que coneixereu a la majoria, des de la Blancaneus i el Llop, extranya parella, fins a la Bella i la Bèstia o el Princep Blau. La lectura de la série en tomets es super entretinguda i molt recomenable, un d'aquests còmics que quan arriben a casa son degustats d'inmediat.

· Transmetropolitan, i si Hunter Thompson visqués en un futur proper on l'alienació, la corrupció, les transformacions corporals fossin el pa de cada dia? Donçs això es el que ens explica Warren Ellis en aquesta col.lecció ja finalitzada. Que no es gaire futurístic aquest argument? Home no gaire ja que estem en una situació "similar" a la que es descriu, però la situació plasmada al còmic es mes grotesca de la real en la que vivim. Els polítics son corruptes, com ara, els mitjans de comunicació estan al servei dels dirigents, com ara, les minories son rebutjades, com ara, be d'acord no es del tot ciència ficció, aquí està la gràcia. La série va començar amb una força increible que va anar mimbant, però l'autor va ser suficientment intel.ligent per acabar-ho en un bon moment. Spider Jerusalem, el nostre Thompson particular, es un dels grans personatges dels 90-00. Els dibuixos de Robertson son bastant funcionals però sap adaptarse a les necessitats del guionista.

· Y el Último Hombre, una altra bona serie que encara s'està publicant. Les peripècies de l'últim home sobre la terra després d'un devastador virus que acaba amb la masculinitat no son gaire profundes però si que son addictives pel seu ritme i el carisma dels personatges, la dibuixant Pia Guerra no deixa de ser correcta, molt clareta i neteta, però com ja dic, la feina del guionista Vaughan està plena de ritme. També guionitza Ex-Machina, una altra excel.lent serie encara en publicació.

· 100 Balas, Azzarello i Risso junts son dinamita, sols, Azzarello te alts i baixos, Risso es sempre excel.lent. Amb un gran començament de la serie amb l'arc argumental de les bandes de carrer, Azzarello ens explica la misteriosa història d'una organització liderada per l'agent Graves, personatge que va repartint maletes amb 100 bales il.localitzables a diferents personatges amb motius de venjança. Risso està explèndid amb un detallisme inusual en el còmic-book americà. Es recomenable llegir la serie per tomos ja que si la llegeixes en números "sueltos" no t'enteraràs de res. Jo ja tinc ganes de que s'acabi la publicació per poder rellegir la obra de pe a pa ja que hi han masses històries entrecreuades i molts cops acabes de llegir un recopil.latori i t'estàs preguntant, aquesta serie anava d'això? Tot i així la serie es brutal i llegida seguida tot està molt ben connectat.

· Terminal City, el cinema negre i la ciència ficció mes retro es donen la ma en aquesta fantàstica miniserie on el guió es una delicia i els dibuixos de Lark son una absoluta meravella, un clar homenatge al Metropolis de Fritz Lang i a la linea clara europea. Una gran miniserie amb una continuació potser no tant bona com aquesta primera però totalment recomanable. Si us agraden les coses amb regust clàssic i retro com a mi, aquesta es una bona oportunitat per empaparvos-hi. Llastima que no tingués continuació. Lark va dibuixar la excel.lent La Escena del Crimen i també se'l pot disfrutat a Gotham Central.

· El Bruto, ja vaig fer un petit escrit sobre aquesta serie, que mes puc dir que recomenarvosla. Els dibuixos de Powell son genials i la seva truculenta imaginació sembla infinita. D'acord, no es gaire profund, però no tots els còmics ho han de ser, diversió 100% salvatge.

· Heavy Liquid, ciència ficció, drogues, pàgines gairebé cinematogràfiques, Paul Pope en estat de gràcia, què mes voleu que us digui? Es una llàstima que còmics com aquest passin gairebé desapercebuts en el panorama de publicació actual i tinguin que ser reivindicades un cop es publiquen obres mes "mainstream" del mateix autor. Aquí tenim l'autor en la seva salsa i cony, te un regust super-particular.

· Batman Año 100, no per "mainstream" ha de ser dolent. Aquí tenim un Pope tornant a fer el que li dona la gana aquest cop amb Batman. Potser el guió no es tan brillant com a Heavy Liquid, però la narrativa gràfica que utilitza en tremenda, sembla que estiguis al cine. Ni els personatges,ni la trama queden gaire ben definides, però les seqüencies d'acció son bibrants i Paul Pope utilitza tots els recursos possibles del mitjà per fer-nos llegir tota la història gairebé sense respirar.

· Solo, la serie de mongràfics d'autors semi-independents a qui D.C. deixa el seu vast univers per fer el que els hi roti te números força brillants. El de l'Allred es acollonant, i també hi tenim en Darwyn Cooke, el Corben, en Paul Pope... N'hi han de millors i n'hi han de pitjors però l'0bjectiu i l'esperit de la serie son genials. Em sembla però que ja l'han tancada al ianqui, i l'últim número aparegut per aquí es bastant horripilant, una especie d'artista de graffitti que deixa bastant que desitjar. Però hi han números molt bons.

· Preacher, El Predicador. Per mi una de les millors series mai publicades en tota la història. Molts ho trobareu exagerat, però la epopeia d'en Jesse Custer, un predicador a qui déu se li apareix en plena misa per acabar amb tots els assistents i on ell pren la decisió d'anar-lo a buscar i demanr-li comptes pel fet, junt amb en Cassidy, el vampir irlandès borratxo i marruller, i la encantadora Tulip antiga novia del protagonista reconvertida en assassina a sou, va ser una saga comiquera que em fèia esperar en candeletes la publicació de cada nou volum. Ennis es un autor gamberro, i aquí els de Vertigo li van donar carta blanca perquè fos tant excessiu com volgués, ademés de irreverent i viciós. I el tio va montar una road-movie salvatge per les carreteres interminables d'Estats Units, pels racons mes bruts i perversos de l' Ol'Good South, amb tots els seus esteorotips possibles, la familia redneck en plan la Matanza de Texas, l'adolescent pringat emulador de Kurt Cobain però que no remata la feina i queda amb la cara desfigurada com un cul, "Caraculo" es diu el personatge, l'agent dels serveis secrets amb aires de grandesa, un Papa obès i pervers, la descendència mongòlica de J.C... Tots aquests elements van donar pas a una història que no es borrarà mai de cap cervellet que la llegeixi. Ennis fa uns personatges vius amb la història que tots volem escoltar, amb passats turbulents, actituds Eastwoodianes, còdigs d'honor, històries d'amor, de traició, tot ben barrejat amb l'humor mes irreverent i cruel d'un guionista que sap fer riure i donar ritme a una extensa història. Al final tots esperabem alguna cosa mes, però un cop llegida i rellegida la obra no puc dir mes que ACOLLONANT. Els dibuixos de Steve Dillon sempre han sigut mes aviat funcionals, però al no ser una serie de super-musculs ni super-poses ni super-hosties han acompanyat la història la mar de correctament a mes de no fallar en cap moment de la publicació de la serie el que per mi li dona uns punts extres ja que permet que la obra tingui el concepte de unitat i homogenietat que necessita. Paral.lelament amb la serie s'anaben publicant els Especial Predicador, que es tractaben de números especials o miniseries d'alguns dels magnífics secundaris i dels personatges principals on podiem aprufundir en les històries individuals al marge de la serie. Aquests especials eren irregulars, però n'hi havia algun de francament divertit. No son necessaris per seguir la serie, però si t'hi enganxes segur que els voldràs llegir.

· Batman El Largo Halloween, amb aquesta maxiserie els autors em van fer pensar que em trobaba davant de dos dels grans, Loeb i Sale utilitzaben tots els elements del Batman mes fosc per explicant-se una història d'assassins en serie on apareixen també tots els perversos villans de l'home ratpenat plasmats amb gràcia i originalitat pel traç de Sale. Ademés va sortir publicada al mateix temps que Superman Las 4 Estaciones, revisitació de l'orígen del famós noi de blau pel mateix duet d'autors. Després han anat publicant suposades continuacions i altres miniseries on han anat perdent la frescor d'aquest primer relat. Però ja us dic, El Largo Halloween no decepciona.

· El Regreso Del Señor De La Noche, ara si, EL MILLOR COMIC MAI PUBLICAT!!!, si mes no es el que he pensant durant una pila d'anys i que encara penso. Miller em va volar el cap amb aquesta versió futurística i envellida de Batman. Estem en un futur on la violència al carrer no para de creixer, la policia no pot aturar a les bandes de carrer liderades per un sonat hipermusculat i el vell Bruce Wayne es dedica a correr carreres de cotxes fins que decideix tornar. Amb un ritme acollonant Miller ens ataca amb una història de reneixement i patiment constant de l'heroi per poder realitzar la seva misió, que es desenvolupa en un escenari dessolador i cruel on els mitjans de comunicació son capaços de possar a la població en contra de l'heroi i fins i tot de alliberar el seu némesi donant per rehabilitat un Joker que un cop fora del manicomi torna a ser el mateix d'abans, fins i tot, encara millor. El Joker del Dark Knight es el millor Joker que podreu llegir mai, el mes cruel i boig que hagueu vist mai. Batman torna per quedar-se, o potser per sacrificar-se per montar una rebel.lió contra l'estat en aquesta trepidant i mítica miniserie amb el Frank Miller en el seu millor moment. TOTALMENT IMPRESCINDIBLE.

· Arkham Asylum, i Grant Morrison va començar a jugar, i McKean el va acompanyar. Morrison salta a la fama amb aquesta perversa història del manicomi mes famós dels còmics, on el Joker monta un motí capturant a tots els treballadors i deixant lliures als seus perillosos companys de cel.les i on Batman tindrà que entrar si vol restablir la normalitat. Morrison guanya explicant-nos la tèrbola història del fundador de l'hospital psiquiàtric per excel.lència i aquesta rebelió de bojos a la que Batman a de sobreviure mentalment, i McKean arrassa amb les seves tècniques de collage i il.lustració amb aquesta plasticitat i tractament del color. En el seu dia va ser una obra molt polèmica perquè en una plana el Joker tenia que sortir vestit com la Marilyn i ho van censurar.

· Batman Lluvia Roja, Dough Moench i Kelley Jones van agafar Batman, la època victoriana, el mite de Dràcula i els vampirs i t'ho van servir en format novel.la gràfica. Una revisió de mites que en el seu dia vaig llegir fins la sacietat. Posteriorment hi va haver una continuació la mar d'entretinguda. No es lo mas de lo mas però només amb la temàtica ja m'està be.

· Batman La Broma Asesina, en la època en que Batman era el personatge on qualsevol autor en podia fer la seva versió, l'inquiet anglès Alan Moore ens va donar una història adulta sobre un dels personatges mes mítics de D.C. En 48 pàgines Moore ens dona la versió definitiva del millor malvat dels còmics, un Joker desquiciat atormentat per un passat patètic, amb un punt de bogeria que traspassa el paper. El Joker fugat segresta el comisari Gordon amb l'objectiu de desquiciar-lo, Batman haurà d'endinsar-se a l'escenari que li prepara el Joker si vol salvar al seu contacte amb la realitat. Moore juga amb la bogeria dels dos personatges per donant-se una història rodona. Ademés, la història està dibuixada pel magnífic Brian Bolland que ens ofereix el Joker mes ben dibuixat i mes impactant de tots els temps. Ja ens agradaria que aquest parell d'autors ens anessin donant obres com aquesta mes sovint.

· Gotham Luz de Gas, Augustyn situa Batman a l'Anglaterra victoriana preferida pel fandom, la de Jack l'Esbudellador, i Mignola ho ilustra com sempre, com vol. Potser no deixa de ser una obra anecdòtica de Batman, però la dibuixa Mignola...

· Batman - Grendel, la primera miniserie on es creuaven aquests dos personatges ens la presentaba un Matt Wagner exultant. La seva creació i el millor personatge D.C. conjuntats en una història molt ben treballada i un grafisme insultant de lo bo que era. La continuació que va tenir molt temps després no tenia res a veure, però aquesta primera història va picar molt alt.

· Batman Año Uno, em sembla que es la última història de Batman del llistat, però era imprescindible que apareixés. Miller ens explica l'origen definitiu de l'home ratpenat entrecreuant les primeres pases del personatge amb l'arribada del tinent Gordon a la ciutat. Els dibuixos de Mazzuchelli ens deixen bocabadats i la història de Batman queda oficialitzada amb aquesta magnífica miniserie publicada originalment com a part de la serie regular ianqui. Potser la millor història de Batman, despres del Dark Knight of course.

· Madman, des de la auto-edició ens arriba una altra meravella posteriorment adquiridad per Dark Horse. Un jove Mike Allred s'inventa un super-heroi bastant ximplet i el dota d'un univers encara mes babau. Beatniks malèfics, extranyes criatures, pop, psicodelia... I tot, tant ben dibuixat que fa fàstic. Amb el seu estil clàssic Allred dibuixa poses impossibles amb una facilitat sorprenent, una mica en la linea de Rude però amb una temàtica molt mes personal i friki.

· Red Rocket 7, el Ziggy Stardust particular d'Allred, recopil.lat en un preciós volum de tapa dura l'autor ens explica la història d'un extraterrestre arribat a la terra als anys 50 i el segueix fins a la actualitat paral.lelament al seguiment dels grans astres del rock. Ademés, el còmic s'acompanya amb un CD de música creada pel mateix autor i el seu grup.

· Ice Haven, la última obra de Clowes editada en aquest pais es aquest magnífic álbum apaisat en tapa dura on s'ens relatan les vivencies encreuades dels habitants d'un petit poblet que dona nom a l'àlbum. Amb la desaparició d'un nen com a fil conductor l'autor ens porta pels passadisos vitals d'un bon número de freaks que viuen en aparent normalitat. Com tot el material de l'autor, BRILLANT.

· Como Un Guante De Seda Forjado En Hierro, la primera publicació de Clowes en aquest pais va venir de la ma de la col.lecció Brut Comix de manera bastant irregular per part de La Cúpula. Aquesta miniserie en blanc i negre que podeu trobar recopilada en tomo es un viatge dins la bogeria humana amb majúscules. Una especie de relat Lynchia on comencem a seguir a un personatge aparentment normal per descobrir que està rodejat de bogeria. Tots els personatges que apareixen semblen trets de la part mes fosca del cervell d'un geni boig, des del goset sense cap, passant per la jove deformada, els polis seguidors d'un culte a un personatge estrambòtic, els habitants de la casa del devant... Esgarrifós i encisador ens presenta a un autor indispensable.
· Ghost World, la obra mes coneguda de Clowes es un relat del final de l'adolescència de 2 jovenetes que si el llegiu no el podreu oblidar. El retrat d'aquestes dues noies en un poble 100% americà va ser adaptat al cinema amb bastant de gust per Terry Zwigoff conservant molt del que l'autor ens transmitia amb el còmic. Un altre 10 per Clowes, i van...

· Gregory, una d'aquelles obres que pensabem que mai veuriem publicades en aquest pais, jo me la vaig comprar en ianqui fa uns anys per poder-la disfrutar però ara la podeu llegir en spanish. Hempel ens presenta un nen boig que viu intern en un manicomi amb la única companyia d'una rata amb mala llet. Tebeo alternatiu amb argument rebuscat molt divertit tot i el to cruel de la trama.

· Los Muertos Vivientes, una de les series obertes que val la pena seguir es aquesta revisió del gènere de zombies per part del senyor Robert Kirkman. La història parteix on acostumen a acabar les pel.lis de zombies, tot ha estat devastat i hi han pocs supervivents, un d'ells, un poli local que es troba en un hospital surt d'un coma per trobarse aquest escenari on haurà d'aprendre a viure. Seguint aquest personatge n'anem trobant d'altres que faran de nucli principal d'aquesta obra. Els primers volums son emocionants a tope, amb el temps, la serie no ha baixat la intensitat però no se fins quan la podrà mantenir. El però mes gran el trobem en un dibuix funcional que acompanya de sobras al tebeo però que si fos millor l'elevaria en qualitat. Tot i això es una obra super-recomanable, encara mes si us va el rollo zombi.

· Mage la definición del Heroe, Matt Wagner destacaba al panorma ianqui amb aquesta revisitació del caballer Artur i els seus caballers de la taula rodona. Es una d'aquestes obres que en sents tant a parlar que quan finalment les publiquen en aquest pais acostumen a estar ja una mica desfasades, però el segon volum de la serie te forces moments prou interessants per cridar la nostra atenció. Wagner juga amb la narrativa i la composició de pàgina i ens fa creure que estem llegin quelcom diferent.

· Grendel, como no mal publicat aquí la altra gran creació de Wagner es la encarnació d'un dimoni sorgit de la mitologia nòrdica. Grendel es un personatge i no es ningú, es la simple encarnació del mal que sobreviu al cos on habita. La primera miniserie del personatge es realment recomanable i les diferents continuacions tenen certs altibaixos, però te alguns moments molt bons. Ademés, van sorgir divereses miniseries fetes per altres autors on trobabem treballs tant interessants com Guerra de Clanes.

· Hellboy, i Mignola va crear el que volia fer i aquí es va quedar. Després de molts anys treballant per les majors Mignola es treu de la màniga al noi dimoni per a Dark Horse i encara hi mig continua. Sembla que la obra comiquera la te una mica apartada per dedicarse al cinema, però el genial dibuixant i no tant bon guionista volia impactarnos amb un monstre vermell de mes de dos metres d'alçada i amb un puny de pedra preparat per tot. Mignola dibuixa el que vol i com vol i al tenir via lliure s'explaia amb un univers gòtic ple de monstres i nazis i a nosaltres ens deixa bocabadats amb les seves ilustracions. Jo personalment crec que de la ma d'uns millors guions ja seria increible tot i que hi han algunes històries prou bones com per convertirlo en un imprescindible.

· Criminal, Brubaker firma uns guions sòlids com la roca del gènere negres mes pur i actualitzat i Philips ho plasma que dona gust, molt recomanable i amb una edició en tomets de tapa dura la mar de bonica.

· Balas Perdidas, amb aquest exercici Lapham ens va enlluernar, no sabies mai que et trobaries en l'episodi següent en una trama addictiva i una lliçó de com fer tebeos des de la independència. Llastima de la publicació tant irregular de la Cúpula, ara corretjida pels recopilatoris.

· Una Historia Violenta, molt superior a la fantàstica peli de Cronemberg, mes tebeos des de l'underground amb una història que talla la respiració. Sorprenent final.

· Camino a la Perdición, un altre exemple de l'esmentat a dalt, superior a una gran adaptació cinematogràfica per autors semi-desconeguts. Llàstima de la portada de la primera edició espanyola que aprofitant la tirada de la peli ens hi van col.locar el poster de la peli enlloc d'una portada del dibuixant i em de veure el Tom Hanks fent de mafiós.

· La Bruja Madrina, petita joia de còmic infantil per a tots els públics, unes ilustracions delicioses amb unes històries força divertides. A USA se n'han publicat uns quants recopilatoris, per aquí només n'hem pogut veure un.

· Locas, el que fans els Hernandez Bros. no te nom, però es que el fa Jaime ja ni se m'ocurreix com dir-ho. Uns guions delirants d'una especie de culebrón barrejats amb lluita lliure, pseudo-ciència ficció i romanç traslladat a les planes per un dels grans Mestres, no només de l'underground sino del mitjà en general sigui del pais que sigui. Jaime agafa un llapiç i una plumilla i ens deixa amb la boca oberta de la primera a la última plana fent servir tots els recursos imaginables del còmic. GRANDIÓS. La seva continuació amb La Educación de Hopey Glass també es per aplicar-li tots aquests elogis.

· Nexus, molt bons records d'aquesta serie on Steve Rude creix com a autor dia a dia.

· Mundo Idiota, recopil.lació per entregues de la revista de Peter Bagge, molt divertit.

· Ghost World, no se com me la podia haver deixat, deliciós tebeo de Daniel Clowes meravellosament il.lustrat i un magnífic relat de la translació de nens a adults amb dues protagonistas encantadores.

· Agujero Negro, alabem Charles Burns, un Gran entre Grans, transmessor de les millors i pitjors sençacions alhora. Una extranya infecció està transformant els adolescents d'una població d'Estats Units convertint-los en mutants... Burns retrata l'angoixa dels personatges d'una manera esgarrifosa amb unes imatges de la mes gran bellessa. IMPRESCINDIBLE.

· Los Fabulosos y Peludos Freak Brothers, còmic de referència en la meva educació tant vital com intel.lectual, així que ja us podeu imaginar. Les aventures drogotes del trio calavera son una institució dins de la cultura mes underground dels 70. Esbojarrades historietes de tres hippies demacrats i una mica bastant ionkis. Em podreu dir que fluixeja per moltes parts, però aquí no tinc ulls per veure-ho, marcat a foc. El millor, la única aventura llarga de La Vuelta Al Mundo, del.lirant.

· Robert Crumb, la Obra Complerta, Crumb es un Pope en tota regla de la contracultura dels 70, però allà no va parar pas el mestre i continua publicant dibuixos i historietes. Un dels millors dibuixants que ha donat el medi amb unes històries surrealistes on sovint podem seguir la vida de l'autor, un marginat en tota regla que toca amb una banda de música folk i te una vida familiar que no la voldria pas per a mi. Ademés dels tomos que va publicant la Cúpula, amb una meravellosa reedició que no penso pas compar, recomano llibres com Odds & Ends o Recuerdos i Opiniones magnífic tomet-tomàs on es repassa tota la seva trajectòria. No us perdeu tampoc el documental anomenta Crumb on podrem intentar comprendre o coneixer una miqueta millor al geni. IMPRESCINDIBLE.

· El Derrotista, Harvey Pekar es un perdedor que publica historietes des de ja fa uns quants anys, historietes autobiogràfiques d'un paio que te dificultats per tot. L'ilustren diferents dibuixants, Crumb colabora amb ell en l'àlbum American Splendor, una delicia. Si tenim sort poc a poc veurem la obra publicada d'aquest entranyable perdedor.

· Odio, Peter Bagge en el seu màxim esplendor amb un personatge cabron com ell sol. Buddy es un ser irascible, torracollons, una mica fatxa que viu unes desventures tronxants amb uns secundaris bonissims i igual o mes estrafalaris que el protagonista. També os recomano la pre-cuela de Buddy y Los Bradley on podem seguir les seves aventures quan encara vivia amb els seus pares.

· Burn Again, Misterios De La Carne, Burns, Burns i mes Burns. Burns es la hòstia.

· Black Kiss, Chaykin sorprenia a tothom amb aquesta història carregada de sexe, violència i vampirs. Quan la vaig llegir amb 12 o 13 anys flipaba pepinillus! Hardcore total. Des d'aleshores he buscat bon material de Chaykin, però mai va arribar a tant.

· El Bulevar De Los Sueños Rotos, extrany i hipnotitzant àlbum on el deliri es barreja amb la realitat per explicar-nos la vida de dos dibuixants de còmic i la seva creació.

· La Juventud del Tío Gilito, en el seu dia algú em va recomanar aquesta serie de 6 albums editada per Ediciones B, i collons! sort que li vaig fer cas! Si voleu reviure la aventura amb tots els sentits aquest es el vostre còmic. Si, si, son tebeos de patos, pero vaya patos. Emocionant i divertida biografia de l'ànec mes garrepa del mon portada amb un polse espectacular per part de Don Rosa.

· Epicurus El Sabio, Zinco publicaba material arriscat i gràcies a ixò vem poder gaudir per aquí d'aquesta sàtira dels sabis grecs ilustrada per un jovenet Keith.

· Mr. Punch o Señal y Ruido, Gaiman i McKean han fet varies col.laboracions on un s'esperaba mes, aquestes dues son les millors, en les dues els dos autors van donar el millor de si mateixos.

· Bernie Wrightson, Obra Complerta, no tinc tot el material d'aquest mestre del terror i del dibuix, però els que tinc em sobren per poder afirmar que es un dels millors. Historietes de terror magníficament il.lustrades, alabeu-lo, alabeu-lo!

· Berlin, Jason Lutes te un traç deutor del franco-belga que enamora. A pas lent però segur disecciona el Berlin d'entre guerres amb precissió mil.limètrica. Molt maco! Es un d'aquests autors que m'encandilen amb la ploma i els recursos narratius però que si m'expliqués una cosa diferent segurament seria millor, em passa el mateix amb Cris Ware.

· Maus, l'archiconegut relat dels camps de concentració per part d'Spiegelman no se si mereix un pulitzer, però si que mereix estar entre els grans del còmic.

· Jimmy Corrigan, Ware deslumbra amb les seves obres d'art, encara que a mi m'avorreix una mica amb els seus guions. Igualment, una obra d'art.

· Marshal Law, us pensabeu que era un Gafapasta eh? Donçs aquí arriba el Marshal per fer-vos callar. Mes salvatge i politicament incorrecte impossible. L'heroi feixista per excel.lencia, una especie de Dredd a l'americana caçador de super herois plasmat amb l'art mes guarro i mes salvatge possible. Per quan una recopilació? Jo vaig recuperar la miniserie original a un Saló del còmic i quan vaig arribar a casa em faltaba un número. Fills de Puta!

· Calvin y Hobbes, la millor tira còmica mai publicada. IMPRESCINDIBLE.

· Bone, les aventures dels essers Bone a un poblet d'humans et far petar de riure en els primes números, per convertir-se en una història de fantasia heroica la mar d'entretinguda. Un altre cop des de la independència trobem un producte rodó.

· Crazy Kat, de tebeo clàssic no en ser gaire, normalment em costa d'entrar, però aquest cas que tenim entre mans es una de les millors maneres per introduir-si, les desventures d'una gata enamorada d'un ratolí creava alhora que s'escribia.

· Flash Gordon, un altre clàssic que disfruto son les aventures retro d'aquest gran personatge del gènere. Les primeres tires son una mica enfarragosses però quan agafa el format de tira diaria creix per moments, un altre que crea alhora que escriu.

· The Spirit, Contrato Con Diós. Will Eisner es un dels mes grans, no tinc tots els arxius dels esperits però si que tinc uns quants recopil.latoris de la mes coneguda de les seves creacións. Eisenr evol.lucionava constantment creant nous planols i poses i enquadraments i moviments i ens demostrava tot el que es pot fer amb un full en blanc i un llapis i una plumilla. GRAN GENI I MESTRE. De la etapa de Contrato Con Dios tinc bastantes novel.les gràfiques, de fet aquest es la primera obra que es va considerar com a tal, i son realment grans. El to dels relats es totalment diferent a l'Spirit però la genialitat es conserva i aumenta amb aquestes obres. IMPRESCINDIBLE, hi ha qui us dirà que tot i hi ha que us dirà que uns quants, fa poc s'ha publicat un tomàs on es recoplien varies d'aquestes històries fora de l'Spirit que us permetran submergirvos en l'autor i la seva capacitat. Poseuse babero.

· Question, bons records d'infant.

· La Liga De La Justicia, els superherois poden ser superdivertits, i mes si s'en encarreguen Guiffen, Dematteis i Maguire. Grans records per una gran serie.

· Authority la grandiloqüència d'Ellis en la primera etapa em va encantar i els dibuixos tiraven cap enrere. La segona part per a molts millor que la primera també està molt be, però jo em quedo amb la primera part i l'Stormwatch.

· Planetary, el to que li va donar Ellis a aquesta serie convertia cada número en un hometage a aquests dfierents gèneres que ens agraden tant.

· Skreemer, una altre marca en foc de la meva infantessa, història mafiosa futurista de les grans.

· Ultimates, per mi una de les últimes mostres de que es poden fer bons tebeos des del mainstream mes mainstream americà. Espectacular com a espectacle.

· Inhumanos, bona miniserie una mica fora de lloc per acabar aquest llistat però que la vaig trobar excel.lent.

En el referent a Còmics, això es el que puc dir, d'ença que vaig fer el llistat fins ara ell mateix s'ha anat ampliant, però l'he de tancar d'alguna manera, a partir d'ara aniré fent crítica o opinió de coses que vagi llegint, i si hi caic ja us avisaré si te que entrar en aquest llistat o no. Ara per ara podria afegir coses com SCALPED, EPILEPTICO, CALLE DE LA ESTACION 120... Però igualment, hi posso punt final.

Ja vaig dir-vos que no tenieu que estar-hi d'acord, tothom te una opinió i aquesta simplemente es la meva, a qui no li agradi, que si possi fulles jeje. Evidentment, si hi ha algú i vol fer algun comentari benvingut serà.

SALUT