viernes, 31 de octubre de 2008

ELS MEUS CÒMICS PREFERITS / PART 1








AVIS: AQUEST LLISTAT ESTÀ FET BASSAT EN ELS MEUS GUSTOS PERSONALS I EN EL QUE HE LLEGIT DURANT LA MEVA VIDA. NO PRETEN FER DE GUIA PER NINGÚ I EVIDENTMENT TOTHOM TROBARÀ A FALTAR QUELCOM. PUC AVANÇAR-VOS QUE NO SOC CAP ENCICLOPÈDIA I QUE NO HE HE LLEGIT TOT EL QUE EXISTEIX, PERÒ SI QUE HE LLEGIT UNA MIQUETA.

EL LLISTAT NO TÉ CAP ORDRE, SON SIMPLEMENT OBRES QUE M'HAN MARCAT EN EL TRANSCURS DE LA MEVA BANAL EXISTÈNCIA.

Pos ala, pallaquevamos!

· Torpedo, sobretot els 4 primers àlbums, quin dibuix, quins guions, quina meravella!, quines ganes d'agafar una Thompson i posar-te a disparar!

· Mondo Lirondo, un d'aquells còmics que quan els comprava en la meva adol.lescència em feien veure que hi havia alguna cosa mes que super-herois. Humor intel.ligent molt ben dibuixat amb un esperit fanzinero de caire profesional. Els números sueltos deuen ser dificils de trobar, jo tinc els de la època, però Glenat els va recopil.lar en un fantabulós tomàs que suposo que encara es pot trobar a les llibreries.

· Paracuellos. La crua vida a un orfanat durant la post-guerra espanyola. La duresa de moltes històries barrejada amb la innocència infàntil crea grans moments historietístics.

· Makinavaja, jo de petitet, als 11 o 12 anys, compraba setmanalment El Jueves, i puc asegurar-vos que Ivà es un dels mestres de l'humor espanyol. Cada planxa doble del Maki es de carcajada assegurada, tots els personatges son genials, i la mala llet vessa per tots els racons. Ivà, que gran que eras.

· Herminio Bolaextra. Nombro aquesta obra per facilitat. Tota la obra de Mauro Entrialgo em sembla boníssima, però realment no sabia quin àlbum triar. La mirada cínica de l'autor envers el mon es de les mes lúcides del panorama actual.

· Psychopathia Sexualis. Recordo abordar Miguel Ángel Martín en un Festimad perquè em firmés aquest esgarrifós àlbum. Home, tampoc es que m'hi tirés a sobre, hi havia un stand de Subterfuge i firmava la seva obra. En aquest àlbum Martín explora la cara mes bèstia del sexe amb els seus dibuixos "asèptics", com de cirugia. Brutal.

· Brian The Brain, una altra visió de Martín sobre el futur, els nens prodigis, la acceptació en l'entorn... Un personatge màgic per unes històries perverses.

· Rubber Flesh, la última obra que incloc de Martín, ciencia ficció en plan Cronemberg per a joves europeus. Tota la obra de Martín m'agrada molt, però alguns tènia que destacar.

· Historias Raberas. Si voleu riureus de tot, aquest es el vostre còmic. Mala llet contra tots els estaments i molt de sexe brut.

· No puedo dar mas - A las mujeres no les gusta follar - Consejos sexuales de Álvarez Rabo. Per mi, les obres mes destacables del Autor Más Rápido del Mundo. Desternillants.

· El Hombre Que Rie, una altra lectura adol.lescent que em va fer ampliar mires. L'adaptació d'un relat cruel de Victor Hugo es encissadora. Sempre he lamentat que De Felipe no continués amb la seva obra comiquera, però els seus àlbums dels 80-90 tenen tots un què especial.

· Peter Punk - El Likantropunk. Les dues primeres obres que vaig llegir del mestre Max van cambiar la percepció que tenia dels còmics. No tothom tenia que estar catxes, si no que podien ser punks i skins homes llops, fades nimfomanas... La linea clara era alguna cosa mes que Tintin. I la perversió del clàssic, Peter Pan, era tant addient per la meva edat. Continua sen imprescindible.

· Como Perros, Max va evol.lucionar del tebeo combatiu, a un tipus de historieta molt mes onírica i personal. Nombro aquest àlbum per no dir la Muerte Húmeda o algun altre.

· Bardín el Superrealista, no només les obres antigues son les bones. Max continua sent un puntal del panorama espanyol i es supera dia a dia. Bardin va començar com un homenatge a Buñuel i la escola Bruguera i s'està convertint en un dels tebeos més originals que s'han vist publicats. Ademés, la última recopilació compta amb un futimé d'extres i material nou fet expressament, amb unes il.lustracions delicioses.

· Bienvenido al Mundo, la Enciclopedia Clismon de las Pequeñas Cosas. El señor Brieva, algun dia serà un dels grans, i aquest recull de chistes acompanyat de les seves descripcions humoristico-poètiques n'es la prova.

· Los Compañeros del Crepúsculo. Una de les meves primeres pases dins els àlbums europeus. Hi ha qui prefereix Los Pasajeros del Viento, que també m'encanta, però aquesta història mitjaval reuneix tot el bo d'un autor en el seu màxim esplendor. La obra posterior de Burgeon, ara no recordo el nom, però era una enrebassada història de ciència ficció, te la mateixa qualitat gràfica, però no de guió, massa pseudo-sofistificació.

· Las Torres de Boïs Maury. El viatge que fem acompanyant al cavaller Aymar que vol recuperar les seves terres ens endinsa un altre cop a la edat mitja, aquest cop de la ma d'un altre mestre del pincell el Sr. Herrman també en estat de gràcia. La continuació amb el nebot o net del protagonista no te tanta força com la serie original però es el que te el completisme.

· Las 7 vidas del Gavilán, aquesta saga d'espadatxins, familia i venjança brilla amb llum propia, la feina de Juillard i Cothias encandila. La serie té una continuació, Pluma al Viento, també excelent.

· Peter Pan de Loisel. Si Max pervertia el conte amb punkis i nimfómanes, Loisel el transforma amb cruesa i tendresa a parts iguals en una sobrecollidora saga de 6 àlbums on es barrejen el conte clàssic amb Jack l'Esbudellador i una mirada "realista" al Londres de la època victoriana. Loisel dibuixa com vol i això no ho pot dir tothom. Una de les millors maneres d'introduirse en el còmic europeu, jo als 16 anys quan va sortir el primer volum al.lucinaba i encara ho faig. Norma ens va tenir uns quants anys pendents del 3 últims àlbums, però ara en teniu una edició magnífica en tapa dura.

· Thorgal, evidentment en una serie tan llarga hi han àlbums millors i pitjors, però la saga vikinga amb tocs de ciència ficció te com a mínim 6 números brutals. La saga que en els seu dia editaba Zinco es segurament el punt àlgid de la serie, però tota la serie té un punt de qualitat alt. Ara la serie continua amb guions de Senté, ja vorem cap on va. Dels autors originals existeix una obra prèvia El Gran Poder del Chninkel que consta d'un sol àlbum que també es totalment recomanable. Amb el nou guionista, hi ha una adaptació del conde de Montecristo, La Venganza del Conde Skarbek que també es de lectura obligatòria.

· Mi Mamá Está en América y Ha Conocido a Bufalo Bill, aquest àlbum de recent lectura per part meva s'ha agafat un lloc per instalar-se al meu cor. Un guió excel.lent on veiem el pas d'un nen per una experiència traumàtica que no acaba de comprendre fins a la final acceptació, explicat amb tendresa i humor. Acompanyat dels dibuixos de Bravo, un autor que desconeixia, però que m'ha cautivat amb el seu estil deutor de Sempé. No puc esperar a la publicació de l'àlbum que l'autor a realitzat de l'Spirou.

· Apuntes Para Una Historia de Guerra, Gipi ens explica una història d'amistat en un conflicte de guerra europeu inconcret, i com ens la explica! Un autor a tenir molt en compte, jo estic ampliant la col.lecció d'ell i no defrauda. S un llibre autobiogràfic excel.lent i El Local fantabulós retrat adol.lescent de grup musical.

· Políticamente Inaceptable. Si, ja se que els xistes guarros de Vullemin no son la quintaesència del novè art, però jo m'hi ric de mala manera. La censura encara existeix a Espanya i ens prohibeix gaudir de l'obra d'aquest brutu que s'en en fot de tot. Per quan una reedició de Hitler SS? Per mai?

· Murena, segurament el millor guió de Dufaux, Història romana fotografiada. Molt interessant.

· Lanfeust De Troy, considero a Arleston un guionista molt intel.ligent, em fa riure i reviure la aventura en gairebé totes les seves obres creant uns personatges amb personalitats pròpies i uns mons salvatges per explorar. Tarquin l'acompanya amb unes il.lustracions que saben plasmar tot el que l'autor vol expressar. Còmic d'aventures fantàstiques amb un toc d'humor que no ha acabat de quallar mai en aquest pais però que mereix estar present en mes d'un llistat i biblioteca. No totes los coses bones tenen que ser intel.lectuals.

· Bouncer, el cowboy manco de Jodorowsky i Boucq es un retorn al western més clàssic amb alguna que altra anada d'olla de l'escriptor sonat. A mi, les obres de Jodorowsky sempre em fan dubtar, m'està prenent el pel aquest paio? Però no puc evitar que sigui un dels meus autors favorits, potser perquè es fa acompanyar sovint de grans dibuixants o potser es que m'agrada furgar una mica en la ment d'aquest autor.

· Prophet, si ja ho sé, això no es cap obra mestra, però Dorinson es un dels guionistes mainstream europeus amb força producció que a mi mai em decepciona. He triat Prophet per temàtica, però tant West, com Santuario, com Los Centinelas o com El Tercer Testamento no son gens menyspreables. I ademés, el guionista es busca uns acompanyants als pincells que paqué.

· El Señor Jean, una serie que millora a cada àlbum que es publica. Una obra costumista on seguim a un escriptor i la seva vida sòcial i amorosa amb tocs d'humor. Amb uns guions sòlids que barregen històries curtes amb de mes llargues i un dibuix "sencill" que cada cop te mes força gràcies al traç i al color.

· Los Combates Cotidianos, el millor slice of life europeu tot i no ser del tot autobiogràfic, Larcenet com a autor complert ens explica la caòtica vida d'un fotograf de guerra amb una bona empanada mental que va a buscar refugi al camp. La combinació d'estils, la planificació de les planes, l'absorvent guió converteixen aquesta serie en un im-perdible. No podem oblidar cap de les altres creacions de Larcenet, les seves històries surrealistes i les seves revisions dels mites i dels clàssics us feran petar de riure.

· Isaac El Pirata, si obriu qualsevols dels àlbums per qualsevol de les seves planes no caldrà que digui res mes. Blaim es un dels putus amos, i amb Gus ho reafirma, però aquestes aventures del pintor enamorat segrestat per un pirata perquè li fagi retrats de les seves expedicions ja fa temps que es van instal.lar en algun racó dins meu i mai no en surtirà. C'est magnifique!

· La Mazmorra. I de La Mazmorra trio TOTA, no només la serie principal s'ha de tenir en compte, sino que s'ha de veure tot com una obra en conjunt i no podeu descuidar-vos de llegir cap dels seus àlbums. Amb uns números inicials trepidants, amb humor salvatge, personatges vius, dibuix trencador... Pensabem que la serie tiraria mes milles, s'ha quedat una mica estancada en questió de periodicitat, però per sort tenim totes les series paral.leles que de tant en tant alleujan la espera. Sfar, Trondheim, Blaim, Larcenet... I ademés la sub-serie Monstruos amb autors convidats de High Level. Tronxant.

· Ranxerox, la meva vena punki m'obliga a incloure a l'àmic Ranx, aquest aire ciberpunk i aquest Liberatore desvocat em fèia passar unes molt bones estones durant el meu "desenvolupament" mental i aquí es va quedar. Autors maleïts com sabeu guanyar-vos el meu cort.

· La Casta de los Metabarones, ja torna a estar aquí l'àmic Jodorwsky, amb la grandiloqüència pròpia de la opera i un humor una mica xorra, coneixem la saga familiar del Metabaron, i vaja amb la família! Genocides, desmembrats, amors impossibles... Ciència Ficció espectacular, a lo grande, amb unes il.lustracions de Giménez que encara fan la obra mes grandiloqüent. Jo vaig passar una gran estona. La història continua actualment amb la preqüela Castaka, dibuixada pel genial Das Pastoras, espero que arribi als 8 àlbums només pels llapiços de Das.

· Las Heresiarcas, no em puc resistir al dibuix de Das Pastoras, un guió sòlid amb un dibuix d'adamantium.

· El Incal, Jodorowsky again, ens pren el pel aquest paio o sap el que fa? Jo ja us dic que no ho tinc clar, però no puc evitar incloure les seves obres. En aquest cas però, de bracet del millor Moebius. Moebius es EL PUTU AMO i si m'expliqués la història d'un cagarro també m'agradaria, però no es el cas, El Incal es una saga metafísica de ciència ficció que va revolucionar gèneres i que ens va permetre gaudir dels pincells de l'AMO en estat de gràcia. Amén!

· The Long Tomorrow, totes les històries curtes de Moebius son encisadores, Ediciones B va publicar 4 tomos on es recollien historietes tan bones com aquesta que dona titol al primer.

· Largo Winch, o com el mainstream pot mantenir la qualitat. Aventures actuals de la ma del multimil-lionari bo. No es cap obra mestra, però a mi em fa passar grans estones.

· Último Sur, aquí tenim un guionista a seguir, de moment, només 2 àlbums, però quina originalitat, la ciència ficció més bruta, de sucia no de bèstia, que podem llegir en l'actualitat. Paisatges dessoladors en un futur insòlit plasmats amb una bellessa sense igual. Espero que Agrimbau sigui un guionista prolífic i que mantingui sempre aquesta qualitat.

· Blacksad, no us equivoqueu, això no es només un recull de dibuixos bonics, els guions estan a l'alçada i crean una obra de gènere negre amb el regust dels clàssics. I be, si trobeu els guions fluixets, no podeu negar la evidència. Dibuixaho tú si pots!

· Dr. Jekyl y Mr. Hyde. Matotti agafa el mite i el fa encara mes terrorífic amb la seva paleta de colors i la seva plasticitat. Qualsevol vinyeta d'aquest àlbum es una obra mestra per si sola, i que voleu que us digui de la història, esten parlant de Jekyl i Hyde.

· Ibicus, per què Rabaté no te gaires obres publicades en aquest país? I jo que se, perquè som burros i nomes comprem el que ens diuen? Deu ser això, però aquesta adaptació de Tolstoi te tanta força que si algun dia us atreviu a degustar-la no us decepcionarà.

· R.G., el relat realista dels serveis secrets francesos atrapa visualment. La història costumista de l'agent Dragon no deixa indiferent a ningú, i el tractament d'ombres utilitzat no deixa de meravellar-me. Actualment estic llegint Lupus del mateix autor i, tela marinera!

· Periodo Glaciar, aquesta faula futurística del destí de la humanitat es irresistible. L'estil "lletgista" de l'autor sorpren a cada obra. Potser seria mes "cool" que nombrés Leon Lacame, que també es la monda, però aquest àlbum únic amb la paranoia de l'art es encantador.

· Titeuf, res a veure amb els dibuixos animats, els àlbums de Zep et garanteixen la riallada. Molt xiste verd, confusions infantils, pre-pubertat... En historietes d'una sola plana on no només conta el gag si no que s'hi amaguen altres coses.

· Blueberry, magistral western de PE a PA. Els trepidants guions de Charlier amb els incomparables dibuixos de Giraud la converteixen en un TOTALMENT IMPRESCINDIBLE dels grossos. La evolució de Giraud número a número, les trames creixents, la plasmació de les idees sota un concepció clàssica... Amb la mort de Charlier, Giraud continua la serie amb un estil mes semblant al del seu alter-ego Moebius i baixant la qualitat dels guions però no deixen de ser uns àlbums interessants, però els 30 primers volums o així son TOTALS!

· XIII, el millor començament d'una saga se l'emportan els primers números d'aquesta epopeia en busca de la memòria del protagonista. Espies, militars, complots per matar al president dels E.E.U.U. (Kennedy, potser?), hospitals psiquiatrics, envejes familiars. Tot i te cabuda en aquesta història, condimentada amb uns personatges sòlids i un dolent tremendo (La Mangosta, quin villanu!). Després la cosa es refreda una miqueta, però els autors han estat prou intel.ligents per tancar la serie fa poquet, 18 o 19 números en total, i li han donat un final la mar de digne que no defrauda gens, ademés el penúltim número el dibuixa els senyor Giraud.

· Tintin, no us pensesiu pas que me l'anava a deixar. La creació d'Hergé no es un producte desfasat solo para crios de los años 40, no, es un puntal, que dic un puntal, una paret mestra! de la historieta. Sempre podran acusar els primers primitius àlbums com a feixistes, però la realitat es que son producte d'una època que el mateix autor es va preocupar de corretgir. La aventura en estat pur, l'heroi també pur, els secundaris, els paisatges, el realisme, la bellessa de la linea clara en la seva màxima expresió. Tintin al Tíbet, Les joies de la Castafiore, El temple del Sol, Rakham el Roig... El pitjor de Tintin es la negativa d'Hergé de deixar firmar als seus col.laboradors en l'execució dels àlbums, però tots i cadascun d'ells es una petita joia.

· Astèrix, per mi, LO MAS DE LO MAS!, els guions de Goscinny amb els dibuixos de Uderzo no tenen comparació, l'acumulació de gags, les personalitats dels personatges, la diversitat d'escenaris i de secundaris, els omnipresents romans, Juli Cèsar, Cleopatra, les irregularitats històriques... Goscinny es mestre de mestres, amo de l'humor, amo del guió el gran entre els grans. No sabria dir-vos un àlbum en concret, des del primer a l'últim guionitzats per Goscinny son perlas, no us en pot faltar cap. La continuació d'Uderzo amb guions propis només val la pena per les ilustracions, es tindria que deixar acompanyar per algun guionista tot i que es impossible superar al mite.

· Iznogud, el visir que vol ser el califa en lloc del califa es una altra de les grans creacions de Goscinny aquest cop en un paisatge de les 1001 nits. Tabary no es Uderzo però te prou gràcia i el personatge principal es farà un lloc en el vostre cor només de coneixel.

· Tomás Elgafe. Un altre que no pot faltar. Les aventures de Gaston neixen dins de les pàgines del rotatiu Spirou com a acudits "sueltos" o d'un parell de vinyetes per convertirse en un dels personatges preferits del públic de la època, i de l'actual també, al menos debería. Gags d'una pàgina tremendaments tronxants on podem observar una mica com li funcionava el cap a Franquin, una idea rera una altra i pimpampimpam, i no només observem les seves idees sino que ens regala el seu art infinit. El llapís de Franquin es dels mes del.licats del mitjà i es gairebé inigualable.

· Spirou, como no, la etapa de Franquin te moments tan brillants com Qrn a Bretzelburg, el marsupilami i tants i tants bons moments. Franquin = déu, o sigui... Una altra etapa destacable es la de Tome i Janri, els dos autors van sapiguer actualizar des del respecte al personatge i van fer unes quantes aventures inolblidables també.

· Akira, Katsuhiro Otomo em va colpejar a la cara amb els primers números editats per Ediciones B, tota la odisea val la pena, però els primers números son la polla en vinagre, i mes quan ets un adol.lescent. La barreja de manga amb europeu i aquest guió cinematogràfic on es barreixen totes les obsessions del manga apocalíptic em van fer pensar que existia un altra cosa en el mon del còmic, però la realitat es que mai he tornat a trobar un altre manga a l'alçada d'aquest. També es veritat que tampoc es que hagi buscat gaire, però ho he provat uns quants cops i han acabat gairebé tots en decepció.

· Adolf, bonica obra de Osamu Tezuka on s'explica la vida paral.lela de 3 Adolfs, un jueu, un alemany i el Fürher. Tezuka es un autor molt prolific amb moltíssimes obres, però que per mi, està ja una mica desfasat. Tot el que he vist o llegit de la seva obra m'ha agradat, però ho trobo un punt retro.

· Dr. Slump, ja de crio quan veia els dibuixos e l'Arale els trobaba brillants, però el manga es encara millor, en les poques planes que duran les historiètes Toriyama desplega una inventiva i un saber fer digne dels grans. Bola de drac te un inici fantàstic també, però no arriba ni a la sola de la sabata de la nostra androide preferida. NCHA!

Be, aquí acaba la primera part d'aquest llistat, com podeu observar estic una mica mancat de material japonès, però com ja he explicat, no m'acaba d'entrar.

La segona part estarà dedicada al còmic americà que es amb el que va començar la meva afició en "serio". Ja des de petit habia llegit molts Mortadelos, Pulgarcitos (el de Jan i el de bruguera), Cavalls Forts, Don Miki... Però el col.leccionisme en si el vaig començar cap als 12-13 anys, durant aquest recorregut he perdut, venut, extraviat força material. cosa que ja no em pasa. El còmic de super-herois va ser el camí que em va portar a "recuperar" l'afició mai deixada i a organitzar el meu material.

No hay comentarios: