THE GOON / EL BRUTO

Be donçs, ahir vaig dedicar gran part del diumenge a llegir tebeos, i a part d'alguna cosa de novetat que tenia per llegir, vaig aprofitar i vaig pulirme un parell de tomets que tenia pendents d'aquesta fantàstica sèrie. Si, tinc material pendent de llegir que tira cap enrere, però de tant en tant avanço una miqueta i normalment em trobo amb sorpreses agradables o genials com aquesta.
En el seu moment ja m'havia llegit els quatre números anteriors, però per coses del col.leccionisme aquests dos m'havien quedat penjats, i us puc dir una cosa, no em tornaran a quedar dos tomos pendents de llegir d'aquesta série mai mes.
La série versa en torn a un maton gegantí que viu en un mon poblat de zombies, el tipus dirigeix una familia mafiosa i s'enfronta i manté a ratlla a una pila de zombies dirigits per un Pope sense nom que vol acabar amb tots nosaltres, tot amb moltes hòsties, tacos, humor i sobretot, molt ben fet . Aquest sencill argument permet desplegar una serie de personatges secundaris a qual mes esgarrifós i divertit. Des del seu ajudant Frankie, un tipus amb cara de nen amant de la violència i el sexe extrem, el Pope sense nom amo dels zombies, un personatge anomenat Carroña que es una especie de zombi que s'alimenta de la carn dels morts que lluita junt amb el Bruto per venjanza per acabar amb aquesta plaga, el Dr. Yeronimus noseque que es un geni fet d'una extranya aleació metàl.lica amb una personalitat ambigua, i tots els monstres i zombies que poblen aquestes pàgines. Ademés, es clar, del nostre personatge principal, un paio que a primera vista sembla un tiu sense cap tipus d'escrupul que s'ens va descobrint com el personatge amb mes seny i sentiments de tot el còmic.
Tot i que hi ha una trama principal, els episodis es poden llegir independentment i cadascun es una petita joia que en molts casos homenatja diferents gèneres de còmics, pel.lis, i cultura popular. El primer i evident homenatje es el dels anys 20-30, la realitat on es mouen els personatges "succeeix" entorn a aquestes èpoques, la estètica del còmic està totalment empapada dels clàssics d'aquells anys, també tènim faules nadalènques, homenatges a les pel.lis de robots, a Alicia Al Pais De Les Meravelles, anuncis d'època... ademés d'algun crossover amb personatges de la talla de Hellboy dibuixat en col.laboració amb el mateix Mignola, i sobretot, zombies i monstres a porrillo.
I encara no us he dit el millor de tot. L'Eric Powell sap explicant-se històries de zombies, si, però el que millor fa es dibuixar-les. El tio barreja un munt d'èstils, sempre partint d'un estil humorístic, combina diferents tècniques de dibuix i aconsegueix que cap número sigui igual. El còmic pot presumir també d'un tractament de color excepcional el cual cambia constantment adequant-se a la història que ens esta explicant.
En definitiva, una gran serie d'un artista que va començar autoeditant-se per acabar publicant per Dark Horse una de les obres mes divertides i mes ben dibuixades del panorama actual.