DENNIS COOPER

Bé, gent, fèia un altre cop un munt de temps que no escribia, he anat afegint cosetes en el post anterior però la veritat es que us he tingut una mica oblidats, si es que hi ha algu es clar.
I per aquest fantabulós retorn no trobo res millor que parlar d'un autor que m'ha impresionat de mala manera, en Dennis Cooper.
Vaig descobrirlo llegint una entrevista al Popu on parlaven de la "bogeria" d'aquest paio i de la violència en les seves novel.les, i a mi, el costat fosc de la vida sol atraurem com la merda a les mosques.
De moment n'he llegit tres novel.les, Cacheo, Contacto i Guía, les dues primeres d'Anagrama i l'altre de Acuarela Libros, i que dir-vos al respecte...?
El tio es una especie d'homosexual depravat que exorcisa tots els seus mals pensaments plasmant-los al paper, i ho fa la mar de bé. En les seves novel.les es barrejen els assassins pervertits amb pederastes, masoquistes i tot un plantell de joves protagonistes a cadascun mes perturbat, alhora, ell s'introdueix com un dels personatges de les històries, sense ser autobiogràfic. En la introducció de guia diuen que enlloc de ser una autobiogràfia real, es una autobiogràfia dels seus pensaments. Esperem que sigui així ja que si el que explica es real, es per matarlo, però si li pillas el rotllo, el que fas es estimarlo.
En totes les novel.les predominan les descripcions explicites de pertorbadores pràctiques sexuals amb la mort en ment en la majoria dels casos i de caràcter homosexual totes, ho dic per si algú ho veu com un inconvenient millor que ni obri la primera plana de cap d'aquests llibres. També hi han assassinats amb sanya explicats en primera persona, rodatjes d'snuff movies, nans desquiciats disposats a matarte a la mínima de canvi, violacions... Vamos, que es una desfilada de coses grotesques una darrera de l'altre, però molt ben escrites i amb un humor negre que et deixa bastant flipat quant te n'adones del que t'estàs rient.
Jo personalment he rigut uns quants cops llegint a aquest Sade del segle XX-XXI.
De les tres que he llegit, potser Guía es la que mes m'ha agradat per aquest to pseudo-autobiogràfic que et fa dubtar en tot moment si el que llegeixes es real o no, però les altres dues també son genials, fa un parell de dies vaig acabar Cacheo, i la part final de les cartes on explica els assassinats que suposadament a comès l'autor amb la companyia de dos alemanys desquiciats es pura bogeria addictiva. Contacto, que va ser la que vaig llegir primer, la vaig trobar una mica mes confusa, també es la primera novel.la de l'autor pel que tinc entès, però construeix uns personatges genials, i només de pensar en el final d'en George Miles m'esgarrifo.
En definitva, una lectura gènial no apta per a tots els públics, mes aviat crec que reservada per qui estigui disposat a mirar als ulls a la part mes fosca de l'ànima.
Una última cosa, els llibres son tot bastant curtets, no arriben a les 200 pàgines per lo que si t'atreveixes, es llegeixen en un plisplàs.