Lloem a l'emperador, que ha arribat per quedarse!
Llarga vida al mandrós! - Visca el dèspota! - Mort a la vellessa! - Salve emperador!
De quin emperador parla, us preguntareu. Donçs del nostre nou emperador, el Sr. Silvio José.
Silvio José Emperador - El Buen Parásito de Paco Alcazar per fi ha caigut a les meves mans, n'havia sentit a parlar força be a o llegit por ahi en algun blog. N'havia llegit alguna tira al Jueves, que compro super-esporadicament, i potser al només degustar-ho en la tira setmanal no m'havia acabat de cridar l'atenció i ja us dic, potser compro 6 Jueves al any. Vamos, que el coneixia però no acababa de convencem, però després de llegir un parell de comentaris a la Cárcel de Papel, vaig decidir donar-li una oportunita, i collons! Sort que se la vaig donar, només llegir la primera pàgina ja quedes subjugat al delirant mon de Silvio José, son pare i la colla de frikies que els rodeja. Des de ja, Silvio José forma part de "els meus còmics favorits", i ademés en lloc d'honor.
Silvio José es un tipejo solter de 45 anys que viu amb son pare, un treballador de la banca jubilat que viu sota la tirania d'aquest extrany fill seu. Silvio es un tiu insensible, dèspota, egocèntric, covard, que no treballa i no te intenció de fer-ho, que sopa des de fa mes de 30 anys salchicas Chispitas, que cada cop que es possa malalt monta el número, que viu obsesionat amb jocs d'ordinador de la II Guerra Mundial, s'arriba a preguntar com els hi va costar tant als aliats guanyar la guerra quan ell la guanya constantment. Ademés, viu rodejat, be rodejat no ja que te poca vida social però la que te..., d'autèntics paràsits com el seu millor amic, un malalt mental acompanyat d'un geymperman de la sort que li dona consells i ordres, un profesor d'autoescola esquizofènic amb un look hitlerià total, un psiquiatra psiquiatric, alguna dona desesperada...
Alcazar destil.la mala llet pels quatre costats. El to dèspota de Silvio cap al seu pare i tota persona mes gran de 50 anys, la egomania del personatge que es creu que als seus 45 anys es un jovenet amb un segle de vida per devant, el pare de l'amic boig de Silvio casat amb una joveneta de 19 anys per la qual perd els papers relegant al fill al mínim possible... Tot el Microunivers que envolta el personatge es absolutament delirant i cada una de les frases escrites en aquest àlbum fan riure, si, si TOTES.
L'apartat gràfic beu de l'humor gràfic mes que dels grans mestres del còmic, però es totalment adequat per la obra, jo no se veure Silvio d'una altre manera, i tot i ser bastant planer no deixes de veure clarament el que l'autor vol expressar, vergonya alïena, por, tirania...
Només veure la portada em pixo de riure i des de la meva inconsciència i falta de rigor cal.lifico aquest nou emperador de OBRA MESTRA.
Així que ja sabeu, si voleu partiuse la caixa una bona estona amb la colla de degenerats mes grans del mon aneu corrent a comprar-vos aquest àlbum, no us en penedireu.
Menció apart pel pròleg de Jesus Palacios on en la seva primera part es planteja de donar el seu cos un cop mort a una associació de necròfils... Jo també m'ho estic pensant, no se si la Marta ho entendrà. Fucked After Death.
No hay comentarios:
Publicar un comentario