GIANT CASH

Dimarts passat vaig aconseguir enganyar a uns quants col.legues i vem anar a l'Apolo a veure els Giant Sand interpretant l'àlbum At Saint Quentin de Johny Cash, i sort que es van deixar enredar, perquè per mi va ser brutal!



Us explico una miqueta, una discogràfica a ideat una gira per fer coneixer els seus artistes enviant-los a fer la ruta tocant un dels seus discos favorits, We Used To Party es diu la iniciativa, i el tret de sortida l'han fent amb Giant Sand tocant aquest disc. I no hi havia millor manera de comneçar.

El grup es va presentar a lo bàsic, contrabaix, 2 guitarres i bateria i la veu trencada de Howe Gelb, aproximant-la una mica mes a la de Cash, i es van fer acompanyar per una islandesa de veu dolça per fer els temes on cantava June Carter, i es van dedicar a interpretar totes les peces de Saint Quentin, però cambiant l'ordre del disc i reinterpretant a la seva manera cada cançó. Accelerant i disminuint les peces de Cash ens van deleitar amb unes increibles versions de tots aquells grans clàssics.

El grup va disfrutar, se'ls veia lo be que s'ho passaven, i ens va fer disfrutar amb versions despullades, versions estiradas, versions hipnotitzadores de les grans cançons que va fer Cash fa tants anys, les van revestir amb modernitat i classicisme alhora oferint-nos una jornada molt especial. Molt relaxadeta, potser massa per alguns, però subtilment animada i plena de clàssics atemporals.


A l'hora de fer el bis, la banda va marxar però Gelb es va quedar sentat en una cadira en un racó mentres projectaven un video amb un tema de Johny Cash acompanyat de June Carter Cash, la seva dona, i rodejats de coristes marcant-se un espiritual d'allò mes mogudet, Gelb va agafar la seva guitarra i va anar marcant els acords mentre gaudia amb nosaltres d'aquell vell clip. Per acabar el concert ens van oferir un animat Ring On Fire perquè poguessim anar a dormir amb un somriure d'orella a orella.

Un molt bonic homenatge al gran Man In Black i un gran concert de Giant Cash! vull dir Giant Sand.