Be, que a l'anterior entrada vaig fer l'apunt del pròleg del Silvio José, i que no, que no, que no surt en aquest, que el pròleg es de Surfin On The Third Wave, que l'acumulació-enllaçament de lectures provoca averies que et fan cometre aquest tipus d'errades.
Dit això, començaré per reafirmar que Paco Alcazar es SUPERDEPUTAMARE, estic llegint El Manual De Mi Mente i tampoc tinc paraules..., be, alguna opinio si que tinc al respecte però ja en parlarem quan l'acabi. Però lo dicho, que està dabuten.
I ara per fi comentaré aquesta nova-primera edició de Surfin On The Third Wave. S.O.T.T.W. va apareixer al Vibora gairebé en la última època, i al ser publicat mensualment, donava una impresió de serie amb capitols auto-conclusius sense total relació les unes amb les altres. Però això ha quedat solucionat i ha millorat el texte al ser publicat com una obra, o novel.la gràfica o com li volgueu dir.
A S.O.T.T.W. M.A. Martín ens explica una historia coral d'un grup d'amics en una societat euro-futurista, i com sempre, te un ull possat en el costat mes fosc de la realitat que ens rodeja pels 4 cantons. Cada un dels personatges te una personalitat definida, i el grup actua mes com a valvula d'escapament que com a un veritable grup d'amics, els personatges no s'acaben de suportar els uns als altres, son egoistes, son covards, son obsesius, son alienats...
Al ser publicada en format revista, Martín crea els capitols de manera de històries curtes autoconclusives, al llegirla en conjunt ens adonem que el que va crear van ser capitols de novel.la, limitats per la necessitat de la revista però molt ben resolts i amb una coerència conjunta que et fa sentir com si llegisis una obra nova.
Podem fer comparacions amb las amistades peligrosas, com diu Palacios en el pròleg, o les podem fer amb friends, però el mes fàcil es que les fem amb les relacions humanes de veritat perquè, qui no ha actuat alguna vegada devant d'amics i familiars?
Si si, Errarum Humanum Est per la meva equivocació, però en l'àlbum de Martín podreu observar desde la distància alguns errors humans força impactants.
L'àlbum es completa amb els pocs capitols publicats de Jelly Beans, en els últims estertors d'El Vibora, i en la linea, como no. Uns germans pijoncios mig sociòpates conviuen amb una societat que està mes a la vora del que alguns es pensen.
Ademés, per rematar-ho hi han 3 relats curts d'algun especial del Vibora, on destaca especialment la breu història d'una adol.lescent que vol coneixer el seu pare biològic i s'enduu un bon gerro d'aigua freda.
L'estil de linea clara i els colors i tons suaus combinats amb els crus i concisos guions de Martín converteixen a S.O.T.T.W. en una altra compra o si mes no lectura obligatoria.
Menció apart el pròleg de l'àlbum que el trobareu en l'últim paragraf de la entrada anterior, així si us interessa potser llegiu l'altra entrada.
Long Live To The Rubber Man!
Aquesta imatge es de Bitch però...
No hay comentarios:
Publicar un comentario