miércoles, 20 de mayo de 2009

PATAPALO SI, OJOTUERTO NO - MES LECTURES

Comentar-vos algunes de les lectures que he estat fent recentment, material nou i material antic apalancat a la estanteria.

Comencem amb Scalped, la ,de moment, magnífica serie de Jason Aaron i R.M. Guéra. L'altre dia vaig liquidar el segon volum que tenia pendent. Segueix les excel.lències començades amb el primer tomet. La història d'una reserva india liderada despoticament per un indi de negocis que obre un casino i vol controlar tot el cotarro, el que semblava protagonista Caballo Terco infiltrat de l'F.B.I. amb un cap que li amaga fets d'importància capital, almenys per la seva vida. La mare del mateix, activista pels drets dels nadius americans que deixa de cantó la educació del seu fill. La parella d'aquesta, un blanc que es creu mes indi que els indis... Formen un còctel Pekimpakià, com va dir un amic meu, que no deixa indiferent a ningú. Violencia seca com els params on es desarrolla la història amb uns dibuixos bruts i asfixiants que acompanyan la serie d'una manera excel.lent.

Mes indis, si, però aquesta vegada de secundaris acompanyant als cowboys. Parlo de Comanche, la grandiosa serie de Greg i Herman recopil.lada en uns esplendorosos integrals de la ma de Planeta. Jo tenia la impresió que aquesta obra ens mostraba un Herman massa primerenc 1969, però anava totalment errat. Herman sorpren amb la qualitat dels seus dibuixos, i Greg firma un guió amb tots els ingredients necessaris per fer un gran western. Ramaders, indis, ciutat en construcció, coristes, predicadors amb pistoles, mala gent i com no un protagonista amb carisme, el gran Red Dust, el cowboy bo pelroig. Estupenda serie molt recomanable i aun preu força acurat, 25 euros per 5 àlbums, no us la perdeu.

Continuarem amb un veritable clàssic, Popeye de E.C. Segar, només per la edició ja mereixeria estar a qualsevol biblioteca, però la lectura de la mateix s'et queda grabada enseguida al cor. Jo pensaba que es tractava de tires humoristiques autoconclusives però no, es desarrollan històries llargues on els personatges passen per diferents aventures tronxants i imprevisibles, ademés el personatge de Popeye ja de per si es desternillant, es un bruto incult de bon cor i millors mans que a la minima reparteix hosties a mansalva. El volum finalitza amb les planxes dominicals a color on també es desarrollen històries. MAGNIFIC.

També he llegit Las Calles De Arena de Paco Roca, una edició molt cuidada, però erronea, el tipus de paper escollit embruta i satura els dibuixos i els colors. Una llastima perquè la onírica i surrealista història del protagonista val la pena de debò. A mi personalment m'ha agradat mes que Arrugas, que la tindré que rellegir perquè no li baix acabar de pillar el punt, em va agradar mes en el seu moment Rio Abajo.

I acabo amb el comentari d'un volum que portaba molt de temps a la estanteria de lectures pendents, Diario De Un Fantasma, de Nicolas Decrecy, paranoica història d'un dibuix que vol viure. La història està dividida en 2 parts, la primera amb el seu agent transcurreix a Japó i capta molt be alguns trets particulars del pais, la segona passa a Brasil i també ho transmet molt be, be jo a Brasil no hi he estat però les imatges son molt belles. Es un àlbum extrany, com tota la obra de l'autor, que es llegeix d'una tacada i et deixa amb el dubte de si ho has entès o no, malgrat aquest fet, per mi es força recomanable.

1 comentario:

Danielo dijo...

Hei, patapalo!
Com va?!
Espero que t'estigius cuidant.
Collonut el teu blog.
Ens veiem pronto!