SOUTHERN CULTURE ON THE SKIDS

Be doncs, aprofitant el meu temps lliure volia dedicar un post a un dels millors grups en actiu dels últims anys, els S.C.O.T.S. Jo els vaig descubrir fa uns anys durant el nostre primer viatge als Estats Units, em vaig comprar un llibre de cartells de rock amb una gran varietat d'il.lustradors, i un dels grups que mes es repetia i que em cridaven mes la atenció va ser aquest, i sort que me la van cridar ja que des del moment en que em vaig comprar un CD d'ells, no han parat de sonar al voltant meu.

Els S.C.O.T.S. son un d'aquests grups minoritaris que treballen amb segells petits però amb constancia i dedicació. A mig camí, esteticament, dels B-52 i d'una colla de grangers del sud d'USA, el trio de Carolina del Nord ens ofereix una barreja de rock primitiu, surf-music i country amb el peu possat sempre a l'accelerador.

La banda esta composada per tres personatges a qual millor. El lider es el Rick Miller, que amb la seva cara de bona persona i la seva alçada descomunal s'ens descobreix com un dels millors guitarristes en actiu, escoltant els seus discos us en adonareu, però si els veieu en directe, no us quedarà cap altra remei que treure-os el barret. La secunda la encantadora Mary Huffs, baixista profesional i esplendida segona veu, hi han uns quants temes on canta ella sola que acostumen a ser els favorits de molts fans, ademés, el seu estil tipus Peggy Bundy amb pentinats a tope de laca es irresistible. El tercer membre i no per això menys important es el bateria Dave Hartman, que amb la seva pinta de nerd amb ulleretes dona unes bases rítmiques impecables. En directe solen ser acompanyats per un altre guitarrista tot i que durant un temps varen portar un teclista que va arribar a ser membre oficial.

Podreu dir, però si son el trio calavera! Sí, sí, ho son ho son, però la seva música es irresistible i els seus textes desternillants. Cançons dedicades a les curses de cotxes trucats, al pollastre fregit, als motels de carretera, a la laca, al licor de blat de moro, al pudding de plàtan, als zombis i a la serie B, crean un univers únic i ric en el que si hi entres no hi podràs sortir mai.

De la seva discografia destaquen discos com "Dirt Track Date", "Plastic Sweat Seat" , "Liquored up and laquered down" i "Mojo Box", aquest últim potser el mes fluixet però igualment addictiu. Ademés, comentar-vos el seu últim disc "Play Countrypolitan" on fan versions de clàssics del country i del rock passant-los pels seu psyco-tamis. I per últim, en el tema de discos, comentar que hi han 2 àlbums en directe, "Live At El Sol" grabat a la sala madrilenya i "Doublewide & Wide" que son la manera perfecta per introduir-se en aquest extrany i graciós univers. A mi personalment m'agrada mes el del Sol, però es mes fàcil trobar l'altre ja que fa menys temps que està editat.

Recentment han fet una gira per Espanya i els he pogut veure en 2 ocasions. La primera a Barcelona al Apolo 2 amb bastant de públic, un concert una mica curt, els de la sala els hi van donar un temps molt limitat, però excel.lent. Van desgranar hit rere hit amb un bon so i vem gaudir de gairebé tots els temes que canta la Mary, em sembla que només va faltar Torture Me. Jo vaig anar-hi amb la Marta i dos neofits i flipaben del que estaben veient damunt l'escenari. Com us dic, va ser curt però intens.

Aprofitant setmana santa vem anar a Asturies i "casualitats de la vida" els vem tornar a vuere a Gijón, on van oferir un concert bastant mes llarg, evidentment hit rere hit, però on la Mary no va cantar tant ja que hi havia uns problemes de so bastant greus amb el seu micro, no obstant això el concert també va ser excel.lent. Van convidar a part del públic a ballar sobre l'escenari amb el magnífic tema Dance For Me i de cap que hi vaig anar. Quan va acabar el show vaig voler esperarme perque em signessin un cd, cosa que no havia fet mai, i vaig poder parlar un momentet amb ells. Li vaig pagar un Jack Daniels al Dave, vaig comentar el tema de les poques cançons que va cantar la Mary i em va comentar el dels problemes de so i l'escasa durada a Barcelona em van confirmar que va ser deguda a la sala i li vaig presentar els meus respectes al Sr. Miller. Fantabulosa experiència.

Esperem no tenir que esperar tant una visita d'aquest entranyable i adorable grup a les nostres terres, portaben mes de 5 anys sense venir, i esperem també la en teoria inmediata publicació d'un nou treball del trio de Carolina, en van presentar un teme als concerts i era, com sempre, la mar de divertit.

Lo dicho, S.C.O.T.S. FOREVER