Un que es molt machote es va juntar amb uns amics que havien montat una sortideta per fer barranquisme, el nivell mes baixet que el pot fer tota la familia, nens inclosos, amb aquesta premisa no em va semblar pas perillós i amb la Marta vem decididr d'anar-hi.
Donçs maldita la gràcia! El tema es feia a Osca a un dels mes de 80 barrancs que hi ha per fer la activitat. Vem arribar dijous per la nit i vem fer un soparet i unes copixuelas, res heavy que a l'endemà venio lo bo. Això que et lleves i et dirigeixes cap a la empresa que ho montava, ens donen els vestits de neoprè i un guia una mica sosete i apa, pal monte que vamos. Després d'un trajecte d'una horeta amb el cotxe arribem al destí i ens possem tot l'equipament.
L'activitat en si, en vaig poder fer la meitat, anava força be, vem fer un parell de salts de 3 o 4 metres, una miqueta d'escalada cap abaix, una caminadeta pel riu... Tot molt maco i divertit, a mitja excursió dinem i fem el xorra pel monte, vamos lo típic, i tot just després de dinar, en la part mes xorra de la activitat, tenies que deixarte lliscar pel riu com si fos un tobogan, la meva cama esquerra va topar amb la paret del riu, el cabdal del riu era bastant fort i va emputjar el meu cos cap endevant tenint la cama trabada a la paret, i vaig sentir "creck", al sortir de l'aigua ja ho vaig dir que m'havia fet mal. El guia m'ho va mirar una miqueta per sobre i vem esperar una estoneta a veure si simplement era un cop o era alguna cosa mes seriosa, tenia el peu totalment torçat a l'esquerra, no em podia ni moure i vem tenir que trucar a l'helicopter de rescat.
I així, després d'esperar una mitja hora llarga que arribés l'ocellet al final va arribar la Benemerita Aerea. Al barranc no es podia aterrar així que van baixar el metge i 1 guardia civil de muntanya, el metge només veure-ho ja va dir que com a mínim m'havia trencat el peroné però que segurament alguna coseta mes cauria. Em foten un arnés, m'entablillen la pota i em penjen del cable amb el cívil de muntanya agafant-me com si m'estigués penetrant a l'aire, teniem que fer una bona esceneta. Donçs res, un cop a l'aire m'entren dins de l'aparell i fem un trajecte curtet fins l'hospital d'Osca, el tema se m'anava despertant i el dolor anava en crescendo.
Hospital d'Osca, s'em tracta amb la màxima urgència, això de venir en coleoptero te les seves avantatges, m'han de tallar el vestit de neoprè, em punxen un calmant, però em fa un mal del dimoni, em fan unes radiografies i veuen el que hi ha, tibia, peroné i desplaçament del peu, em pujen a dalt a un box d'aquest on en aquests moments hi ha un xaval per una petita cosa, entra el metge i el primer que diu es "saquen al niño de la habitación", glups! això no sona gaire be no, així que agafa i em recoloca el peu al lloc en un moviment de lo mes dolorós, veig les estrelles, però rapidament s'em passa, m'enguixen el peu i em donen 2 opcions, o et quedes aquí fins que t'opoerem, dilluns, dimarts no ho sabem, erem a divendres, o agafes l'alta voluntaria i t'en vas al teu hospital de referència. Per comoditat i familia decideixo anar cap a can ruti.
Arriba la Marta amb el guia, anem a la casa on teniem que passar el finde a pel cotxe i les boses, en aquests moments estic dopat així que tot em sembla be, ademés m'han donat un parell d'ibuprofenos pel viatge, no n'hi haurà per tant vaig pensar, i res, pujar al cotxe camí can Ruti i despertarsem tot, van ser les pitjors 3 hores que he viscut mai, almenys de moment i a nivell de dolor físic, cada petit sotrac de l'autopista era un suplici. Per sort, tinc un cunyat que es una joia i ademés metge que em va poder fer una mica d'entxufe a l'hospital, quan vem arribar a les 12 de la nit ja m'estaven esperant. Calmants al tuti que no em treien el dolor i a l'endemà operació d'urgència pel matí. Em van posar la epidural i allò era la glòria, una operació tranquil.leta, un lleuger mes aviat sever colocon i un final de festa excel.lent.
Post operatori tranquilet fins que s'en van anar els efectes de la dronja, una tarda nit duríssima, em van racanejar la morfina fins a última hora, deu ser que en tenen poca, i ni així s'em calmava. Aconsegueixo dormir i des d'aquell dia tot ha anat a millor, menys dolor, molt menys dolor i res, als tres dies cap a casa i aqui estic.La putada mes gran d'això es que de repent tinc que deixar de fer plans per tot, em perdo els Black Crowes a Vitoria, el Primaverasound, l'estiu a prendre pel sac... I res, a passar l'estona a casa de la millor manera que pugui, i aquest blog es una d'elles.
Gràcies a tothom per l'interès demostrat per la meva salut i per l'ajuda i ànims que m'heu donat aquests dies, vosaltres si que sou bons amics
No hay comentarios:
Publicar un comentario